El 8 de gener del 2025 Salvador Illa semblava un polític feliç. Acabava de signar –amb la propaganda corresponent als mitjans– un “important“ acord de col·laboració amb l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), l’entitat que organitza les proves PISA. Allò, es donava per fet, era el començament d’un nova era per al nostre sistema educatiu. Alguna cosa s’havia de fer després dels resultats de les proves del 2022 en què l’informe situava Catalunya entre els pitjors resultats de l’Estat i dels altres països de l’OCDE en els tres àmbits d’avaluació: matemàtiques, lectura i ciència.
Aquests dies fins i tots alguns n’han fet befa, però sembla tal qual que el govern tampoc domina cap d’aquestes matèries si pensava que podia fer-nos empassar a això de l’“incidència tècnica” per justificar la negligència que ha provocat l’error en la mostra de les proves del 2025, just abans de la signatura del conveni amb l’OCDE. Illa, de moment, no ha respòs a la petició que ha fet el grup de Junts d’una compareixença urgent per explicar-se. Gestionar i fer-ho bé. Amb aquesta promesa van arribar els socialistes a un govern que precisament ahir va començar les vacances. Molts deures a fer.
Ahir va ser l’associació de Professors de Secundària (aspecpc-sps) la que va posar el crit al cel amb una pregunta que, a hores d’ara, sembla retòrica: “Com pot ser que s’ocultessin durant quatre mesos aquestes dades sobre la invalidesa de les proves PISA, ignorant tota mena d’avisos”? Atenent als possibles resultats que haurien donat els alumnes tampoc cal ser un gran amant de les teories de la conspiració per creure en un sabotatge calculat. L’altra hipòtesi és tan realista com desoladora: la deixadesa. Ahir mateix molts mitjans revelaven algunes de les circumstàncies que van portar el Departament d’Educació a un error, volgut o no, d’aquest calibre. El paisatge és sinistre. Comunicacions kafkianes entre dos governs amics, el del PSOE i el del PSC, i una frase per anar a dormir tremolejant: “Les comunicacions es van fer únicament en l’àmbit tècnic de les dues administracions educatives i no es van traslladar a uns altres nivells.” Resumint, ni cap ministre ni cap conseller –sobre el paper–en sabia res, ergo no en són responsables i per tant aquí no dimiteix ningú. Encara més, la consellera Esther Niubó ja va suggerir que hauria estat un error dels centres. Més benzina, doncs, en la relació entre el govern socialista i el sector educatiu, que ja ha informat que començarà el proper curs amb una nova vaga.
L’exempció del 23,2% de mitjana dels alumnes catalans a l’hora fer les proves PISA –per sobre del 5% recomanat per l’OCDE, sembla –sigui qui sigui el responsable de dur-la a terme– una altra trampa. Si tries els alumnes més preparats de cada centre pots modificar a l’alça els resultats globals i viure en la teva pròpia petita mentida. Finalment no hi haurà fins al 2029 una avaluació externa del nivell dels alumnes d’ESO. Potser, enmig dels incendis, les onades de calor i fins i tot el mundial de futbol, van calcular que tot plegat quedaria ocultat.
Un altre dels noms del dia va ser el de Sílvia Orriols, que ha comès un dels errors més comuns en política, el nepotisme. La gastada cita sobre la dona del Cèsar, que “no tan sols ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho” no és banal. En el procés de col·locació de la seva filla en la policia municipal de Ripoll hi va intervenir directament. Si ho fa allà, què no pot acabar fent si algun dia és presidenta de la Generalitat? El més impactant de les seves paraules, amb tot, va ser quan afirmar sense rubor que ser policia municipal era “el somni” de la seva filla.