La Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears continuarà vigent, almenys de manera provisional, després que el Tribunal Constitucional hagi admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la seva derogació i n'hagi acordat la suspensió cautelar.

La decisió del tribunal no resol encara el fons del conflicte, sinó que paralitza temporalment l'entrada en vigor de la derogació aprovada pel Parlament de les Illes Balears el març del 2026 amb els vots del Partit Popular i Vox. Això significa que la llei de memòria democràtica continua plenament vigent mentre el Tribunal Constitucional espanyol estudia si la derogació s'ajusta o no a la Constitució.

El Govern espanyol sosté en el seu recurs que la supressió de la norma podria vulnerar diversos drets constitucionals, especialment els relacionats amb la protecció de les víctimes de greus violacions dels drets humans, així com el repartiment competencial entre l'Estat i les comunitats autònomes i els principis de seguretat jurídica.

Una llei aprovada el 2018

La Llei 2/2018, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, va ser aprovada pel Parlament balear el 27 de març de 2018 durant el primer mandat de la presidenta Francina Armengol, amb el suport de la majoria progressista formada pel PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Podem i altres grups que donaven suport al Govern.

La norma va néixer amb l'objectiu de reconèixer les víctimes de la repressió franquista i impulsar polítiques públiques de memòria democràtica. Entre altres mesures, establia la localització i exhumació de fosses comunes, la retirada de simbologia franquista, la protecció dels espais de memòria, la preservació dels arxius documentals i la promoció d'activitats educatives i de divulgació sobre la repressió i la lluita per les llibertats democràtiques.

La derogació impulsada pel PP i Vox

Després de les eleccions autonòmiques del 2023, el nou Govern de les Illes Balears, presidit pel Partit Popular amb el suport parlamentari de Vox, va impulsar la derogació de la llei, una de les principals exigències de la formació d'extrema dreta en matèria de memòria històrica.

La derogació va ser aprovada pel Parlament balear el març del 2026, però el Govern espanyol va decidir recórrer-la davant el Tribunal Constitucional en considerar que podia vulnerar drets fonamentals i diverses obligacions assumides per l'Estat en matèria de drets humans.

Què passa ara?

L'admissió a tràmit del recurs comporta, d'acord amb el que preveu la Constitució quan és el Govern de l'Estat qui impugna una norma autonòmica, la suspensió automàtica de la seva aplicació.

Per tant, la derogació queda temporalment sense efecte i la Llei de memòria democràtica de les Illes Balears continua vigent fins que el Tribunal Constitucional dicti una sentència sobre el fons de la qüestió.

Serà aquesta resolució definitiva la que determinarà si la derogació aprovada pel Parlament balear és conforme a la Constitució o si, per contra, ha de quedar anul·lada.