Una de les dades més destacades de l'informe mostra que només el 19,7 % dels residents a Catalunya s'adrecen inicialment en català a una persona que no coneixen i que creuen originària d'un altre país. En canvi, el 71,1 % opten directament pel castellà i el 8,4 % per l'anglès o una altra llengua. Fins i tot entre les persones que tenen el català com a llengua inicial, menys de la meitat —el 48,6 %— mantenen aquest primer contacte en català.
L'InformeCAT també revela que només el 22,2 % dels residents a Catalunya afirmen que sempre comencen les converses en català, mentre que un 20,7 % asseguren que no ho fan mai. A més, únicament el 17,4 % de les persones que inicien una conversa en català mantenen la llengua quan l'interlocutor els respon en castellà. Segons Plataforma per la Llengua, aquest comportament dificulta l'acollida lingüística de la població nouvinguda i impedeix que el català exerceixi plenament el seu paper com a llengua de cohesió social.
L'entitat atribueix aquesta situació a diversos factors que actuen simultàniament. D'una banda, denuncia que el marc jurídic continua situant el català en una posició de desigualtat respecte del castellà. Entre el 2021 i el 2025, més d'un miler de disposicions publicades al Butlletí Oficial de l'Estat van privilegiar el castellà en detriment del català. D'altra banda, els canvis demogràfics han incrementat el nombre de residents que encara no coneixen la llengua i, paral·lelament, molts catalanoparlants continuen canviant d'idioma davant interlocutors que identifiquen com a no catalanoparlants.
La situació preocupa especialment entre els més joves. Només el 15,9 % dels joves d'entre 15 i 29 anys asseguren que sempre inicien les converses en català, una dada que evidencia la fragilitat dels usos lingüístics entre les noves generacions.
Tanmateix, l'informe posa de manifest una contradicció significativa. Malgrat el retrocés dels usos socials, el català continua sent percebut com una llengua útil i amb valor social. Segons una enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua, el 88,7 % dels residents a Catalunya consideren que aprendre català ofereix més oportunitats laborals, culturals i personals als infants d'origen immigrant. Igualment, el 73,8 % creuen que cal reforçar l'ensenyament del català a les persones nouvingudes.
L'InformeCAT també aporta dades que reflecteixen la realitat del conjunt dels Països Catalans. A la Catalunya del Nord, el 64 % dels residents són favorables que el català sigui una assignatura obligatòria a l'escola. A Andorra, les inscripcions als cursos de català han augmentat un 25,7 % durant aquest any, coincidint amb l'aplicació de la nova legislació lingüística. Al País Valencià, el 83,6 % dels municipis de la zona valencianoparlant tenen com a única denominació oficial el topònim en català. A les Illes Balears, en canvi, el 65,9 % dels exàmens de la PAU es van respondre en català el 2025, més de quinze punts per sota dels registres del 2014.
L'estudi també identifica alguns indicadors esperançadors. Les visualitzacions de continguts en català a les xarxes socials van créixer un 71,7 % entre el 2024 i el 2025, mentre que la llengua manté una presència destacada en àmbits com l'esport de base o les arts escèniques. També destaca els avenços legislatius aprovats durant el 2025, com la nova normativa lingüística d'Andorra o la primera llei estatal d'atenció al client que incorpora obligacions d'atenció en català per a determinades grans empreses.
Segons el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, els darrers anys la societat ha pres més consciència de la situació que viu la llengua, fet que ha incrementat també l'interès públic sobre aquesta qüestió. Tot i això, l'InformeCAT conclou que el català continua immers en una situació d'emergència lingüística que només es podrà revertir amb mesures polítiques decidides, una garantia efectiva dels drets lingüístics i un compromís més gran dels mateixos parlants per mantenir l'ús quotidià de la llengua.