L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha aprofitat la publicació de les sentències de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d'amnistia per fer una reflexió política que va més enllà de la valoració jurídica dels pronunciaments de Luxemburg. Tot i celebrar que el tribunal europeu hagi avalat la compatibilitat de la llei amb el dret de la Unió Europea en els àmbits examinats, l'entitat considera que el primer cicle del procés independentista iniciat l'any 2011 està políticament esgotat i defensa la necessitat d'impulsar una nova estratègia per culminar la independència de Catalunya.

En el comunicat aprovat pel Secretariat Nacional, l'ANC destaca que les dues sentències del TJUE reforcen la validesa jurídica de la Llei orgànica d'amnistia i desmunten bona part dels arguments que fins ara s'havien utilitzat per impedir-ne o retardar-ne l'aplicació. Segons l'entitat, el tribunal europeu deixa clar que el dret de la Unió no pot ser invocat de manera genèrica per bloquejar l'amnistia, tant en les causes relatives a les responsabilitats comptables derivades del referèndum de l'1 d'Octubre com en els procediments oberts contra membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR).

L'Assemblea reclama que el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, l'Audiència Nacional i la resta d'òrgans judicials apliquin «immediatament» la doctrina fixada pel TJUE, sense noves interpretacions restrictives ni dilacions indegudes. També recorda que les resolucions europees afecten no només els principals dirigents polítics independentistes, sinó també els activistes dels CDR i moltes altres persones que encara mantenen causes penals, administratives o comptables vinculades al procés.

L'amnistia no resol el conflicte polític

Malgrat valorar positivament les sentències, l'ANC subratlla que ni l'amnistia ni els pronunciaments del TJUE resolen el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol. Segons l'entitat, aquest conflicte «només pot trobar una solució democràtica mitjançant el reconeixement efectiu del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur polític».

En aquest sentit, denuncia que la judicialització ha estat utilitzada durant anys com un instrument per condicionar un conflicte de naturalesa política i considera que les resolucions europees haurien de posar fi a les resistències institucionals que encara dificulten la reparació de les conseqüències personals, professionals i patrimonials de la repressió.

L'organització també insisteix que l'aplicació de l'amnistia «no implica en cap cas un reconeixement de culpabilitat» de les persones represaliades ni legitima la persecució judicial derivada del procés independentista.

Una nova etapa per a l'independentisme

La principal novetat política del comunicat arriba en la seva reflexió sobre el futur del moviment independentista. L'ANC afirma que «el primer cicle del procés d'independència iniciat l'any 2011 està políticament esgotat» i defensa la necessitat d'obrir una nova etapa basada en una estratègia renovada, lideratges capaços de recuperar la confiança i una proposta compartida de país que permeti ampliar la majoria social favorable a l'autodeterminació i a la constitució de la República catalana.

L'entitat considera que el balanç del cicle polític iniciat fa més d'una dècada obliga a replantejar les eines i les formes d'acció per avançar cap a la independència i situa aquesta reflexió com un dels principals reptes del moviment independentista en els pròxims anys.

Finalment, l'ANC reafirma el seu compromís de continuar treballant democràticament per culminar el procés d'independència i expressa el seu suport a totes les persones represaliades, tant dirigents polítics com activistes i ciutadans anònims, reclamant que l'aplicació de la llei d'amnistia es faci efectiva sense més dilacions.