Les organitzacions de pau i noviolència han fet públic un manifest coincidint amb la cimera de l'OTAN prevista per als dies 7 i 8 de juliol, en què denuncien el que consideren una nova escalada del militarisme europeu i reclamen un debat públic, transparent i democràtic sobre les polítiques de defensa i seguretat.

Les entitats sostenen que cada cimera de l'Aliança Atlàntica serveix per reforçar els discursos favorables al rearmament i per consolidar els interessos de la indústria militar, mentre queden relegats els debats sobre alternatives basades en la construcció de la pau, la diplomàcia i la seguretat humana.

En aquest context, critiquen els acords adoptats pels estats membres de l'OTAN per incrementar progressivament la despesa militar fins al 5% del producte interior brut, així com el pla europeu de rearmament previst per al període 2025-2029, valorat en 800.000 milions d'euros. Segons les organitzacions signants, aquesta orientació política desvia recursos dels serveis públics, alimenta la cursa armamentística i incrementa el risc de nous conflictes internacionals.

El manifest també qüestiona les iniciatives impulsades per les institucions europees per reforçar la indústria militar, facilitar la mobilitat militar dins del continent i promoure una major autonomia estratègica en matèria de defensa. Les entitats consideren que aquestes polítiques es desenvolupen en paral·lel a retallades socials i a un enduriment de les polítiques migratòries.

Les organitzacions rebutgen igualment els discursos que, segons afirmen, apel·len a la por davant possibles amenaces externes per justificar l'augment de la despesa militar. En aquest sentit, assenyalen tant la incertesa sobre el futur compromís dels Estats Units amb l'OTAN com la invasió russa d'Ucraïna com a arguments utilitzats per accelerar el rearmament europeu.

Com a alternativa, defensen que les inversions destinades a la prevenció dels conflictes, la cooperació internacional, la diplomàcia i les polítiques socials resulten molt més eficients tant des del punt de vista econòmic com de la seguretat. Recorden que diversos estudis internacionals indiquen que la prevenció dels conflictes genera un retorn molt superior al de la despesa militar, mentre que sectors com la sanitat, l'educació o la transició energètica creen més ocupació per cada euro invertit que la indústria armamentística.

Les entitats també posen en qüestió l'argument segons el qual un increment dels arsenals militars reforça la dissuasió. Al seu parer, una nova cursa armamentística només contribueix a augmentar la desconfiança entre els estats i dificulta qualsevol escenari de negociació i distensió.

Pel que fa a l'Estat espanyol, denuncien que el Govern ha accelerat durant els darrers anys l'increment de la despesa militar per adaptar-se als objectius marcats per l'OTAN. També critiquen que la Generalitat impulsi iniciatives per facilitar la participació d'empreses catalanes en els programes europeus vinculats a la indústria de defensa, una orientació que consideren incompatible amb les polítiques públiques de construcció de pau que el mateix Govern diu voler impulsar.

Finalment, les organitzacions reclamen que les decisions sobre defensa i seguretat deixin de prendre's sense participació ciutadana i exigeixen un debat públic sobre el model de seguretat que necessita Europa. Defensen que la seguretat col·lectiva s'ha de fonamentar en la distensió, el diàleg i la diplomàcia, i no en l'increment continuat de la despesa militar ni en una nova cursa armamentística.