El CIEMEN va acollir dimarts al vespre la taula rodona «30 anys del Correllengua. De la CAL al Correllengua Agermanat», un acte d'homenatge a les tres dècades del Correllengua al Principat, impulsat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), i també al gran èxit del Correllengua Agermanat, que la primavera passada va recórrer els Països Catalans amb la participació d'unes 180.000 persones.
L'acte va servir per reivindicar el Correllengua com un moviment transversal de defensa de la llengua catalana, arrelat al territori i construït des de la societat civil. Els ponents van coincidir a assenyalar que la iniciativa ha contribuït durant trenta anys a reforçar la consciència lingüística i nacional, i que el Correllengua Agermanat ha representat un nou impuls en projectar aquesta mobilització a escala de tots els Països Catalans.
Pau Emili Muñoz, coordinador general del Correllengua Agermanat, va explicar que un dels objectius de la iniciativa era situar sense complexos el concepte de Països Catalans en el debat públic. Segons va afirmar, hi podia haver aproximacions diverses —culturals, lingüístiques o polítiques—, però el més important era que se'n parlés. «El nostre objectiu era la unitat i la promoció de la llengua i en això no podíem cedir gens», va assegurar.
En representació de la CAL, el seu president, Jaume Marfany, va recordar que el Correllengua se celebra ininterrompudament des del 1996 al Principat i a Catalunya Nord gràcies a la implicació de centenars de municipis i entitats. Va definir aquestes convocatòries com a «Correllengües de quilòmetre zero», perquè cada poble i cada barri les adapta a la seva realitat, i va recordar que els seus eixos han estat sempre «llengua, cultura, llibertat i Països Catalans». Marfany també va assenyalar que el principal repte de futur és incorporar noves generacions al moviment.
Francesc de Dalmases, coordinador del primer Correllengua organitzat per la CAL l'any 1996, va posar l'accent en la transversalitat de la iniciativa. Segons va afirmar, el Correllengua ha de mantenir la complicitat de les institucions, però sense dependre'n ni quedar vinculat a cap partit polític. En aquest sentit, va reivindicar el paper determinant de la societat civil organitzada per garantir-ne la continuïtat durant aquestes tres dècades.
Els participants també van coincidir a lamentar la poca presència que el Correllengua ha tingut tradicionalment als grans mitjans de comunicació, malgrat la seva implantació territorial. En contraposició, van destacar el paper que han assumit les xarxes socials per difondre les convocatòries, ampliar-ne l'abast i facilitar la participació ciutadana.
L'acte es va cloure amb la intervenció del president del CIEMEN, David Minoves, que va recordar que el trentè aniversari del Correllengua coincideix amb els trenta anys de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. Minoves va remarcar que la defensa del català forma part d'un repte compartit amb moltes altres llengües minoritzades del món i va subratllar que la normalització lingüística no passa només pel reconeixement legal, sinó sobretot perquè la llengua sigui utilitzada de manera quotidiana per la ciutadania.
La commemoració va servir, així, per reivindicar el paper que el Correllengua ha tingut durant tres dècades com una de les principals iniciatives populars de promoció de la llengua catalana i per posar en valor l'impuls que ha representat el Correllengua Agermanat, que ha reforçat la dimensió nacional de la iniciativa i la voluntat de continuar vertebrant els Països Catalans a través de la llengua.