La seu de l'ANC de Vic amb una sala plena la acollir la cinquena presentació de La revolució pendent. Història i memòria del PSAN-Provisional (1974-1980), una obra que recupera la trajectòria política i humana d'una de les organitzacions clau de l'independentisme contemporani i que alhora interpel·la els debats estratègics del present.

Durant l'acte, els ponents l’Agustí Barrera, l’històric militant independentista i en Carles Benítez, coautor del llibre amb la Blanca Serra van destacar que la publicació neix d'una convicció senzilla però profunda: un poble que oblida les seves lluites també corre el risc d'oblidar les seves aspiracions. En aquest sentit, es va reivindicar la necessitat de recuperar una memòria històrica crítica, allunyada de les visions oficials i institucionalitzades del passat.

Un dels eixos centrals del parlament d’en Barrera va ser la contraposició entre allò que es va definir com a "memòria subvencionada" i "memòria combativa" i advertia del risc de convertir la memòria en un exercici despolititzat, limitat a commemoracions institucionals i desvinculat dels conflictes que encara avui continuen oberts. Davant d'això, es va defensar una memòria vinculada a la lluita, capaç de connectar les experiències de les generacions anteriors amb els reptes actuals de l'independentisme i dels moviments populars.

La presentació també va abordar la qüestió de la desmemòria i les anomenades operacions d'Estat que, segons es va exposar en Benítez, han contribuït a invisibilitzar determinades tradicions polítiques i sectors de l'independentisme que no van acceptar els límits de la reforma política espanyola durant la Transició.

El coautor va recordar que el PSAN-Provisional no va ser una anècdota històrica sinó una baula fonamental en la construcció de l'independentisme modern. Mentre una part de l'oposició antifranquista acceptava el marc de la reforma, aquesta organització defensava una ruptura democràtica real, el dret d'autodeterminació i una concepció nacional dels Països Catalans.

L'acte va establir diversos paral·lelismes entre els debats dels anys setanta i els que han marcat el cicle polític obert amb l'1 d'Octubre de 2017. En aquest sentit, es va destacar que qüestions com la relació entre mobilització popular i institucions, la construcció de poder propi, la confrontació democràtica amb l'Estat o la necessitat d'una estratègia compartida continuen plenament vigents.

A l’inici i com a cloenda de l’acte  es va recordar la figura de Blanca Serra (Coautora del llibre presentat), de Joan Rocamora, la Mait Carrasco i l’Aureli Solsona. Es va remarcar que  Serra entenia la memòria no com una contemplació del passat sinó com una eina al servei del futur i de les noves generacions de lluitadors i lluitadores.

La presentació va concloure amb una reflexió que travessa tota l'obra: la desmemòria no és mai innocent. Recuperar les experiències de combat polític i nacional del passat no respon a cap exercici de nostàlgia, sinó a la voluntat d'entendre millor els reptes del present i les aspiracions de llibertat que encara continuen pendents.