En aquesta entrevista, l'historiador Josep Termes rebutja la identificació automàtica entre nacionalisme i burgesia, una idea molt estesa en determinats sectors de l'esquerra marxista de l'època (especialment en el PSAN i el PSAN-P). Defensa que la nació no és una creació de les classes dominants, sinó una realitat històrica construïda pel conjunt del poble.

Segons Termes, la nació es fonamenta en elements objectius i subjectius com la llengua, la cultura, la consciència col·lectiva i la voluntat de viure en comunitat. Per això considera erroni reduir el fet nacional a un simple instrument de la burgesia.

Un dels aspectes centrals de l'entrevista és la seva reivindicació del paper de les classes populars en la construcció de la identitat catalana. Sosté que, al llarg de la història, han estat sovint els sectors populars —i no les elits— els principals defensors de la llengua i de la cultura pròpies.

Termes també critica el cosmopolitisme de determinats sectors burgesos, que considera més proclius a abandonar els referents nacionals que no pas les classes treballadores arrelades al territori.

Pel que fa a la immigració, rebutja els discursos que la presenten com una amenaça per a Catalunya. Considera que el problema no és l'origen dels immigrants, sinó les condicions socials i econòmiques que dificulten la seva integració. Defensa que la incorporació a la comunitat catalana ha de produir-se a través de la participació en una realitat compartida basada en la llengua, la cultura i la vida col·lectiva.

Sobre el futur polític immediat, Termes es mostra partidari de la ruptura democràtica amb el franquisme i critica les fórmules reformistes que pretenen perpetuar estructures del règim sota una aparença democràtica. Reivindica les llibertats democràtiques, el dret dels pobles a decidir el seu futur i la necessitat d'una profunda transformació política.

L'entrevista també reflecteix la seva crítica a determinades interpretacions marxistes que consideren el nacionalisme una qüestió secundària davant la lluita de classes. Per a Termes, l'alliberament nacional i l'alliberament social no són processos contradictoris, sinó que poden avançar conjuntament.

Idees principals

• La nació no és una creació de la burgesia.
• El nacionalisme català té arrels populars.
• Les classes treballadores han estat sovint les principals defensores de la identitat catalana.
• La burgesia tendeix més fàcilment al cosmopolitisme que els sectors populars.
• La immigració no és el problema; el problema són les desigualtats socials i la manca d'integració.
• Cal superar la falsa oposició entre qüestió nacional i qüestió social.
• Defensa d'una ruptura democràtica amb el franquisme.
• Reivindicació dels Països Catalans com a marc nacional.

Llegida cinquanta anys després, l'entrevista té un interès especial perquè anticipa moltes de les tesis que Josep Termes desenvoluparia posteriorment sobre el catalanisme popular, en contraposició a la visió que identificava la nació catalana exclusivament amb les classes benestants. Aquesta aportació va ser fonamental per reinterpretar la història del catalanisme des d'una perspectiva social i popular.

Contextualització de l'entrevista, segons Isabel-Clara Simó:

Josep Termes és un home especialment valuós en el nostre panorama cultural. I això per dues raons: en primer lloc, perquè és un científic de la història, un «primer espasa» de categoria indiscutible, i, en segon lloc, perquè la seva especialitat —el nacionalisme català— és un tema que necessitem com el pa que ens mengem per tal d'esclarir-nos què som i què volem ser, i aquesta és una tasca que no es pot procedir sols d'un voluntarisme polític, sinó d'una anàlisi històrica; no a través d'opi grocs i sols d'un voluntarisme polític. Homes com en Termes estan en «servei a la comunitat» que mai no podrem agrair-los prou. La nostra situació és tan «especial», ha estat tan manipulada, tan escamotejada, que no ens ha d'estranyar que errem el camí o que acceptem apriorísticament falsedats i tòpics que, de tan repetits, ens poden semblar veritats. I, per això, són font de males conseqüències, de «masoquisme», de ganes de justificar-nos i de sentiments neuròtics de culpa, en sentit col·lectiu.

L'entrevista està centrada i motivada pel «Col·loqui d'historiadors» que se celebrarà el 3 i 4 de maig de 1974 al Centre d'Estudis Històrics Internacional de la Universitat de Barcelona, la publicació del qual —molt recent— ha estat patrocinada per la Fundació Jaume Bofill. Col·loquis com aquests porten a cap una tasca importantíssima: fer dels estudis d'especialistes quelcom abastable i divulgable per a la majoria de la gent. I així, que se'ns pugui mostrar a la ciència, és aproximadament el fenomen per interessos, molts. (Vegeu l'article «El moviment obrer: problemes de metodologia» a Transformacions agràries i industrialització a l'Europa occidental. Martí, Dalmau, Bonamusa, Balcells, Giralt, Izard, Aracil, Pujol.)

El llibre ha gaudit d'una magnífica acollida, i ens arriben notícies que està pràcticament exhaurit. Això denota no sols una curiositat perfectament encomiable, sinó també un moviment de reflexió en el nostre poble que és enormement esperançador.