El ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Just Desvern del passat 25 de juny va tornar a estar marcat pels fets de les Festes de Tardor de 2025. La sessió es va iniciar amb la intervenció del pare d'una de les joves encausades, que va informar el consistori que el jutjat d'instrucció havia decidit mantenir la petició de quatre anys de presó formulada per la Fiscalia contra la seva filla i contra l'altre jove investigat, mentre que, al mateix temps, havia acordat l'arxivament de la causa oberta contra el mosso denunciat pels fets.

Visiblement afectat, el pare va qualificar la situació de "profundament injusta" i va denunciar que la seva filla, monitora de l'Esplai Ara Mateix, "pot veure arruïnada la seva vida per la mala pràctica d'uns agents que van actuar de manera innecessària i totalment desproporcionada". També va recordar que l'altre encausat, monitor del Cau Sant Jordi d'Esplugues, continua afrontant la mateixa petició de pena.

Durant la seva intervenció va demanar al govern municipal i a tots els grups polítics que donessin suport a les dues persones encausades i va reclamar que el ple aprovés una moció de condemna de l'actuació dels Mossos d'Esquadra i que l'Ajuntament es personés en la causa judicial per defensar els dos joves.

Tardor Absolució dona per fracassada la mediació

Abans de l'inici del ple, el Grup de suport Tardor Absolució havia convocat una concentració davant de l'Ajuntament. Posteriorment, i amb l'autorització de l'alcalde, representants del col·lectiu van llegir un manifest davant del plenari.

El col·lectiu va recordar la mobilització de més de tres-centes persones que mesos enrere havia omplert el saló de plens i va denunciar que la mediació impulsada pel govern municipal havia fracassat, ja que les dues persones encausades continuen afrontant una petició de quatre anys de presó.

En el manifest van reiterar les mateixes demandes formulada per una de les famílies: un posicionament públic del govern municipal a favor de les dues persones encausades, una condemna institucional de l'actuació dels Mossos d'Esquadra, l'assumpció de responsabilitats polítiques i que l'Ajuntament es personi en el procediment judicial.

Basagañas admet el fracàs de la mediació

La informació va sorprendre el mateix alcalde, Joan Basagañas, que va assegurar que el govern municipal havia conegut la resolució judicial aquell mateix dia.

En la seva resposta va reiterar que l'Ajuntament sempre havia discrepat de l'actuació policial i va reconèixer que la via seguida durant els darrers mesos no havia donat el resultat esperat.

"És veritat que a dia d'avui ha fracassat, no tinc cap mena d'inconvenient a reconèixer-ho."

Basagañas va explicar que abans de prendre noves decisions caldria reunir-se novament amb les famílies i els seus advocats per valorar els següents passos, ja que considera que encara existeix recorregut per intentar l'arxivament de la causa.

L'alcalde també va defensar que durant aquests mesos s'havien produït alguns avenços, com el fet que els Mossos d'Esquadra no s'haguessin oposat a la petició d'arxivament presentada per la defensa ni s'haguessin personat com a acusació particular.

Malgrat les peticions formulades tant per les famílies com pel grup de suport, Basagañas no va assumir cap dels compromisos que se li reclamaven. Durant la seva intervenció no va anunciar cap moció institucional de condemna de l'actuació policial, ni la personació de l'Ajuntament en la causa judicial, ni tampoc va assumir responsabilitats polítiques pels fets, argumentant que l'actuació corresponia als Mossos d'Esquadra.

L'Apunt: Quan la mediació substitueix la política

Hi ha una contradicció que el ple de Sant Just va deixar al descobert.

L'alcalde va reconèixer que la mediació impulsada durant mesos havia fracassat. També va reiterar que mai no havia compartit l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant les Festes de Tardor i va defensar que cal evitar que la Martina i en Joan siguin condemnats a quatre anys de presó. Si aquest és el diagnòstic, costa entendre la resposta política.

Les famílies i el grup Tardor Absolució no demanaven únicament continuar explorant vies judicials. Reclamaven un posicionament institucional: una condemna de l'actuació policial, la personació de l'Ajuntament en la causa i un suport públic a les dues persones encausades. Cap d'aquestes peticions va ser assumida.

També és legítim preguntar-se si una mediació era la millor estratègia quan la causa ja estava plenament judicialitzada. Els mateixos fets han acabat demostrant els límits d'aquesta via.

L'alcalde rebutja assumir responsabilitats perquè els Mossos depenen del Departament d'Interior. Jurídicament és cert. Però políticament la qüestió és més complexa. L'operatiu policial es va desenvolupar en unes festes organitzades per l'Ajuntament i la presència dels Mossos responia a una petició del mateix consistori. Sense ser responsable directe de l'actuació policial, el govern municipal sí que tenia la responsabilitat política d'actuar quan considerava que aquella intervenció havia estat desproporcionada.

Encara sorprèn més que, malgrat aquest diagnòstic, no hagi transcendit cap queixa institucional davant del Departament d'Interior ni cap iniciativa formal del ple per denunciar uns fets que el mateix alcalde considera inadequats.

Quan un govern afirma que discrepa de l'actuació policial, que considera excessiva una petició de quatre anys de presó i que la seva estratègia ha fracassat, és legítim preguntar-se per què no tradueix aquest diagnòstic en decisions polítiques.

Perquè, de vegades, la mediació no pot substituir la política. I aquest és, probablement, el principal interrogant que va deixar obert el ple de Sant Just.