El dissabte 18 de juliol, data triada amb premeditació total (ja que aquest any s'esdevé els noranta anys de l'aixecament franquista), al Casino de Berga, la fundació Reeixida, l’Ajuntament de Berga i el Casal Panxo, organitzaran un homenatge nacional a la figura de Josep Armengou i Feliu (mossèn Armengou).

El personatge:

Nascut a Berga el 18 d’octubre de 1910, va estudiar al Col·legi Rosal dels Germans de les Escoles Cristianes. De jove va treballar a la sastreria que els seus pares tenien al carrer Major. S’introduí en el món de la música gràcies al veïnatge amb Mn. Marià Miró i al piano que li va regalar el seu pare.

Amb només catorze anys, va col·locar una bandera catalana al cim d’Estela, en plena Dictadura de Primo de Rivera. A fi de perfeccionar l’ofici de sastre, va viure dues temporades a Barcelona (anys 1926 i 1931), on va treballar a l’obrador de Josep Casals. Aquest, el 1933, va signar, juntament amb Ramon Arrufat, el llibre Catalunya, poble dissortat. Els dos personatges, Casals i Arrufat, eren activistes d’Estat Català i pertanyien a la lògia maçònica de l’Ateneu Humanitat.

Armengou va estudiar música i es va especialitzar en harmonia, contrapunt i composició. A divuit anys va ser director i pianista del quartet Bergium.

Va ser membre de la Congregació Mariana de Berga, que posteriorment es va unir a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Va ingressar amb vint anys al seminari de Solsona.

Durant l’esclat colpista del 1936, va haver de fugir per a evitar les persecucions de milicians de la FAI. Va passar a la zona franquista, on el 1937 va ser ordenat capellà a Logronyo, i fou destinat primer al País Basc i després al front de Terol com a capellà castrense.

Al final de la guerra va ser capellà de Palà de Torroella (Navàs, Bages), on va coincidir amb Mn. Casteràs quan aquest era capellà de la Coromina. Gràcies a ell va conèixer un sastre de la Coromina que el va relacionar amb Ramon Arrufat, amb qui mantingué una llarga amistat i col·laboració.

Després es va traslladar a Solsona com a organista, mestre de capella de la Mare de Déu del Claustre i director espiritual del seminari, on va travar una estreta amistat amb el Dr. Pont i Gol, el qual li féu classes d’història de Catalunya.

Finalment, va poder exercir a Berga com a mestre de capella i, arran de la defunció del titular, guanyà les oposicions d’organista a la parròquia de Santa Eulàlia. Després va dirigir l’Orfeó Berguedà, la Coral Unió Berguedana i l’Escolania de la Mare de Déu de Queralt.

Al final dels anys cinquanta va organitzar, juntament amb l’advocat Josep M. Puig, classes de llengua i literatura catalanes i de nocions d’història de Catalunya en dependències del Centre d’Acció Social Catòlica. Paral·lelament, Mn. Ballarín fou destinat al Santuari de Queralt, on era visitat per membres destacats de Crist i Catalunya, que aviat es relacionaren també amb Mn. Armengou.

Armengou i Arrufat mantingueren la relació —tots dos es relacionaven amb joves nacionalistes actius—, a Barcelona i després a Berga, on en alguna de les converses coincidí Antoní Massaguer.

Va publicar diverses obres d’àmbit local, a més de col·laborar en revistes com ara Canigó, Oriflama, Presència o Queralt. Va aplegar els seus articles en el volum Escrits de temps incerts (1965). Anys abans, però, havia escrit Justificació de Catalunya, editada i distribuïda clandestinament en ciclostil el 1958 per Joan Ballester i Santiago Albertí, i reeditada el 1980 dins el circuit comercial.

També va publicar El silenci de Catalunya (1970), resposta a una sèrie d’articles del filòsof espanyol Julián Marías publicats a El Noticiero Universal, editat pel Secretariat d’Informació del Consell Nacional Català a Perpinyà, i Nacionalisme català. Idees i pensaments de mossèn Armengou, editat per ÈPOCA el 1979, i en una segona edició a Andorra el 1985. La propietat intel·lectual d’aquesta darrera obra la va donar tres mesos abans de morir a Antoní Massaguer i Carme Calderer.

El 21 de gener de 1976 va morir a la seva vila natal.

Poc després, se li va organitzar un homenatge al Casino Berguedà, que la Guàrdia Civil va intentar avortar amb el segrest durant unes hores de la documentació de tots els assistents i amb la detenció d’alguns. En reconeixença de la seva trajectòria, l’any 1994 es va col·locar una placa dedicada a la seva memòria a la façana de l’església de Sant Joan de Berga.

Homentatge cinquanta anys després

El 30 de maig de 1976, pocs mesos després de la mort d’Armengou, se celebrà a Berga un homenatge nacional a la seva figura. A la taula d’oradors eren present Carme Calderer, Àngel Colom, Josep Guia, Joan Ballester i Canals, el Dr. Pont i Gol, mossèn Joan Novàs, Marià Miró, Gilbert Grau, mossèn Climent Forner i Màrius Moneo.

Arran de la línia de treball que fan des de Reeixida de recuperació de la memòria nacional, combinant la investigació, la divulgació i el reconeixement dels qui han treballat per la llibertat de Catalunya, just d’aquí a un mes a Berga, acompanyats per Pep Guia (membre del PSAN del País Valencià i detingut a Berga just en l’homenatge que es feu al mossèn fa cinquanta anys a Berga), per Joan Casas (deixeble d’Armengou, que ens podrà centrar en els seus pensaments patriòtics), Valentí Calderer (membre d’una família amb una gran amistat amb el mossèn), Màrius Moneo (com a familiar, i fill d’un dels nebots presents a l’històric homenatge), Jaume Huch (editor de diverses obres del mossèn). Es realitzarà un acte que serà presentat per Oriol Falguera president de Reeixida, i engegat i clos pel músic Marcel Tuyet.

Setanta-un anys després de l’edició del Justificació de Catalunya en ple franquisme:

L’obra escrita d’Armengou, escrita només setze anys després de la victòria franquista de 1939, editada i distribuïda clandestinament, es pot considerar una de les obres més significatives del nacionalisme català, editada durant els primers anys del període franquista a l'interior del país. Catalunya, com a objectiu, valor absolut. Valora com el llibre es feu arribar de sota mà a «persones escollides i als indrets més dispersos, sempre anònimament i amb reserva».

Destaca afirmacions i recomana la lectura atenta fixant-se en frases seleccionades com per exemple «No salvarem Catalunya pensant en español», «La situació colonial de Catalunya respecte a Espanya fa que tot moviment d’emancipació nacional català sigui igualment un moviment d’emancipació social.», «La consigna del proletariat del nostre país hauria d’ésser la reconquesta de la Pàtria, la d’assumir el lideratge i la responsabilitat de l’alliberament nacional i social. », «El fet innegable dels Països Catalans, com altres països ibèrics, siguin una colònia d’Espanya, ocasiona una conseqüència gravíssima: no és l’explotació d’una classe social per una altra classe. És l’explotació d’un poble per un altre poble.», «L’actuació espanyola a Catalunya és, sense pal·liatius, un genocidi. Que considerin llur responsabilitat criminal els catalans que li han fet costat.», «Un nacionalisme en estat de demanda no és mai un afer local, sinó un plet internacional. No és egoisme d’un grup, sinó una reclamació de justícia, de llibertat i de dignitat, que pertany a tots els homes i tots els pobles. És una reivindicació que s’insereix en la tendència universal dels homes cap a un món més just. Forma part de la revolució universal.»... entre moltes d’altres.

L’obra és un exemple de la necessitat d’orientar la nova joventut dels anys cinquanta en moments de desànim per la pervivència del franquisme i en la imperiosa voluntat de propagar un ideari basat en la lluita anticolonial, la democràcia, l’europeisme, la justícia social i la catalanitat i l’independentisme dels Països Catalans.

Acte homenatge nacional / Dissabte 18 de juliol, a les 19h: Sala Casino de Berga

Intervindran: Josep Guia (membre del PSAN del País Valencià i detingut a Berga just en l’homenatge que es feu al mossèn fa cinquanta anys a Berga)

Joan Casas (deixeble d’Armengou, que ens podrà centrar en els seus pensaments patriòtics)

Valentí Calderer (amic de la família)

Màrius Moneo (com a familiar, fill d’un dels nebots presents a l’històric homenatge)

Jaume Huch (editor d’una part de les obres del mossèn)

L’acte serà presentat per Oriol Falguera president de Reeixida, i engegat i clos pel músic Marcel Tuyet.