Llengua, construcció i alliberament nacional
La CUP situa la llengua al centre d'un nou cicle de reconstrucció nacional a Sant Pol de Mar

Les jornades han culminat amb la presentació de la “Declaració de Sant Pol”, un manifest polític que defineix el català com “el pal de paller de la nostra cultura i identitat nacional” i alerta que els Països Catalans viuen una situació “d’emergència lingüística greu” provocada per les polítiques d’assimilació dels estats espanyol i francès.

17/05/2026 Llengua

La CUP ha celebrat aquest dissabte a Sant Pol de Mar les jornades “Llengua, construcció i alliberament nacional”, una trobada política i de debat que ha volgut situar la defensa del català com un dels eixos centrals per a la reconstrucció nacional i per a un nou cicle de lluita independentista.

Sota el lema “Sense llengua no hi ha país, sense país no hi ha llibertat”, les jornades han aplegat militants, activistes, càrrecs electes i persones vinculades a la defensa de la llengua per reflexionar col·lectivament sobre el paper del català en la construcció nacional i en l’alliberament dels Països Catalans.

Els impulsors de la trobada han defensat que, després del cicle polític del Procés, la llengua ha esdevingut un element central per “construir el subjecte d’alliberament nacional” i generar les condicions per a “un nou embat en clau independentista”. També han reivindicat la necessitat d’una reflexió crítica sobre les mancances del mateix Procés, especialment pel fet que la qüestió lingüística quedés sovint relegada o subordinada a altres objectius polítics.

Durant la jornada s’han celebrat diverses taules rodones i debats, entre les quals una dedicada al vincle entre model econòmic i substitució lingüística sota el títol “Ni els porcs ni els turistes parlen català: contra un model econòmic lingüicida”. La CUP ha posat sobre la taula la relació entre massificació turística, precarització social, especulació amb l’habitatge i retrocés de l’ús social del català, defensant que la supervivència de la llengua també passa per transformar el model econòmic del país.

Les jornades han culminat amb la presentació de la “Declaració de Sant Pol”, un manifest polític que defineix el català com “el pal de paller de la nostra cultura i identitat nacional” i alerta que els Països Catalans viuen una situació “d’emergència lingüística greu” provocada per les polítiques d’assimilació dels estats espanyol i francès.

El text denuncia també la manca de valentia de governs “sobiranistes i independentistes” a l’hora d’aplicar la normativa lingüística i critica les renúncies polítiques fetes durant el Procés, com l’assumpció de l’oficialitat del castellà en un hipotètic estat català.

La declaració defensa una educació plenament en català, reclama el compliment efectiu dels drets lingüístics a la sanitat, la justícia o els serveis públics, i aposta per una cultura “viva i en català”, així com per uns mitjans públics “autocentrats nacionalment i lingüísticament”. També planteja la necessitat de capgirar un model econòmic que considera “letal per la llengua”.

Finalment, els participants han fet una crida a “l’organització i la mobilització permanent” en defensa del català arreu dels Països Catalans i han reivindicat que la llengua ha de tornar a ser “motor” de la lluita independentista. “Només garantirem un futur en català amb la independència”, conclou el manifest aprovat a Sant Pol de Mar.

 

Declaració de Sant Pol

Nosaltres, els impulsors de la primera Jornada de llengua, construcció i alliberament nacional de la Candidatura d’Unitat Popular:

1.- Afirmem que el català és el pal de paller de la nostra cultura i identitat nacional; l’element primordial que ens defineix i ens cohesiona com a poble, que ens fa ser i ens n’atorga consciència. La llengua, que és també una porta oberta i a l’abast de tothom, resulta, per tant, clau per a la construcció i l’alliberament nacional.

2.- Constatem que vivim una situació d’emergència lingüística greu, fruit de l’ocupació dels estats espanyol i francès i la seva acció crònica i sistemàtica d’assimilació cultural. I que tot i prendre formes diverses a cada territori (des de la trampa del bilingüisme a l’impediment de qualsevol oficialitat, passant per la negació de la unitat de la llengua), persegueix un únic objectiu final: la substitució lingüística completa i, amb aquesta, la destrucció del nostre poble com a subjecte polític.

3.- Alertem que el grau de minorització assolit ens aboca a una cruïlla històrica: o ens empoderem i capgirem la tendència, o continuem essent arrossegats cap a una residualització irremeiable. Som a temps de revertir la situació i tenim la força social per aconseguir-ho: ens cal organitzar-la i activar-la des de tots els àmbits i a tot arreu.

4.- Denunciem que durant molt de temps les forces de govern anomenades sobiranistes i independentistes no han estat a l’altura de la situació quan n’han tingut la responsabilitat. En massa casos (per desídia, deixadesa o covardia) ni tan sols han aplicat la normativa lingüística vigent, emparant la vulneració generalitzada de drets lingüístics. Fins i tot, en el context del procés independentista al Principat, van apostar de manera conscient per relegar la qüestió i optar per renúncies polítiques i discursives cabdals, com l’assumpció de l’oficialitat del castellà per al futurible Estat català.

5.- Manifestem que tenim el dret i la necessitat imperiosa d’una educació plenament en català i universal, imprescindible per a la generalització real de la competència i l’expansió de l’ús de la llengua. Contra discursos cofoistes o de renúncia, cal construir-la i defensar-la amb mobilització, formació i sensibilització, recursos, avaluació i acreditació rigoroses i compliment de la normativa. Igualment, cal adaptar l’oferta de cursos per a adults a les necessitats existents, també per als treballadors i a càrrec de l’empresa.

6.- Reivindiquem que el conjunt de les administracions compleixin, d’una vegada per totes, amb les seves obligacions: ja n’hi ha prou de vulneracions de drets lingüístics (sistemàtiques i impunes) a la sanitat, els serveis d’atenció social, la justícia o per part dels cossos policials. També, que facin complir les regulades per a l’empresa privada i incorporin la perspectiva lingüística en tota contractació, subvenció o col·laboració amb agents externs.

7.- Defensem una cultura viva i en català: ni un euro públic més per a la subvenció de creacions en la llengua imposada mentre la pròpia fa aigües. Necessitem polítiques unívoques per a la normalització de la llengua en totes les expressions artístiques i de l’oci, des del suport a la cultura popular a l’impuls de l’audiovisual. Així mateix, reclamem uns mitjans públics autocentrats nacionalment i lingüísticament.

8.- Capgirem un sistema econòmic i social que és letal per la llengua. Prou creixement basat en l’exportació de cada cop més porcs i l’allotjament de cada cop més turistes, en l’enriquiment d’una minoria i la precarització generalitzada, en la segregació social, en la via lliure al rendisme i l’especulació amb l’habitatge... També per la llengua, necessitem justícia social i una economia planificada al servei del poble, que no ens expulsi dels nostres barris i municipis o del país, sinó que ens permeti arrelar-hi i construir futurs dignes.

9.- Felicitem la lluita pels drets lingüístics i per la normalització de la llengua present a tots els territoris dels Països Catalans, ens congratulem de la seva vitalitat renovada i cridem a l’organització i la mobilització permanent. Hem de defensar la llengua a tot arreu, amb tots els accents i en tots els àmbits.

10.- Ens comprometem amb un nou cicle de lluita independentista en què la defensa de la llengua ha de ser motor i un objectiu clau. Perquè sense llengua no hi ha país i sense país no hi ha llibertat. Perquè, alhora, només garantirem un futur en català amb la independència. Lluitem, des de tots els fronts i convençuts que guanyarem, per una llengua viva en una terra lliure.

Sant Pol de Mar, Països Catalans
16 de maig del 2026