El general Sun Tzu i la informació

Agustí Barrera i Puigví, historiador, membre del 'Grup d'Historiadors Jaume Compte'

11/05/2026 Agustí Barrera


Han florit els cirerers.

Consideracions.

Al llarg de la història algú digué allò de: ”la informació és poder”, la cita tingué èxit perquè es vinculava a la realitat. És evident que si tu coneixes les intencions, els plans de l’enemic, podràs prendre les mesures necessàries per a desbaratar-los, d’aquí en sorgeix l’espionatge, el contraespionatge.

La història.

Sun Tzu fou un estratega militar xinès que va escriure (500 anys aC) un tractat sobre tàctica estratègia amb el nom de: “L’art de la guerra”, el text dona consells de com conduir un conflicte armat i aconseguir la victòria, parla de la tècnica per enganyar l’enemic, de com guanyar la batalla sense combatre, de les condicions del terreny, de la importància de la meteorologia, de la moral dels combatents, totes, consideracions bàsiques basades en els conceptes fonamentals de la cultura xinesa, el binomi yin-yang conceptes antagònics i alhora complementaris. Ara aquest llibre s’estudia a la majoria d’acadèmies militars, diuen que Napoleó Bonaparte s’inspirà en els seus ensenyaments per a les seves campanyes, alhora que Mao Zedong s’inspirà en la seva lectura per a sortir vencedor en la guerra sino-japonesa (1937-1945). El text de; “l’Art de la guerra” està dividit en tretze apartats, el darrer tracta de l’ús d’espies, de desenvolupar bones fonts d’informació i especifica cinc tipus de fonts d’intel·ligència i de com gestionar-les. Sovint la teoria ajuda a entendre la realitat, a interpretar-la i si s’escau a modificar-la.

Els fets.

Que algun aprenent de Maquiavel decidís infiltrar a dues Mosses que formen part de la seva policia, no la nostra, en una assemblea d’ensenyants on es debatien temes sobre les seves condicions laborals i salarials, no és una bona notícia, diu molt poc a favor de la suposada qualitat democràtica de la nostra democràcia parlamentària. No ens equivoquem els ensenyants no són l’enemic, són una peça fonamental en la construcció de la nostra societat, per això mereixen respecte, consideració, i suport a la seva tasca educadora, no que els espiïn com si fossin lladregots, malament anem si no s’ha entès un concepte tan important.

Pensem que gairebé sempre, amb diàleg i la tècnica de l’estira i arronsa es poden acostar posicions i arribar a un acord; sinó l’exercici del dret de vaga, és també una potent eina de pressió. Amb tot nosaltres advoquem per l’entesa.

Agustí Barrera.

Bibliografia.

Sunzi; Golden Seán (trad).Presas, Marisa (trad).L’art de la guerra. Barcelona. Editorial Proa. Any 2000.