1r de Maig
Carrers plens i creix la crítica als sindicats majoritaris

Els sindicats majoritaris omplen carrers, però el malestar creix: el Primer de Maig deixa una crítica generalitzada des de sectors sindicals i polítics que reclamen confrontació i drets reals, una línia que es consolida any rere any i que aquest 1 de maig s’ha fet evident.

02/05/2026 Laboral
El Primer de Maig d’enguany ha tornat a omplir carrers arreu dels Països Catalans amb mobilitzacions que han posat al centre la defensa dels drets laborals, la lluita contra la precarietat i l’encariment del cost de la vida. Les protestes han evidenciat una jornada àmplia, descentralitzada i amb un to clarament reivindicatiu. També s'ha posat el focus en la defensa dels treballadors públics, especialment en sectors com la sanitat, l’educació i l’administració, fortament afectats per la precarització i la manca de recursos.

A Catalunya Sud, les mobilitzacions s’han estès per Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa, Tortosa, Igualada i Reus. En aquest context, diferents organitzacions han vinculat les reivindicacions laborals amb un marc polític més ampli. La CUP ha defensat que dins l’Estat espanyol no hi ha marge per millorar les condicions laborals i ha relacionat la lluita del poble treballador català amb l’autodeterminació. També s’ha insistit en la necessitat de revertir la pèrdua de poder adquisitiu: la diputada Laure Vega ha denunciat que “es fan més de mig milió d’hores gratuïtes cada dia” i ha tornat a situar com a objectiu el salari mínim de 1.500 euros i la reducció de la jornada laboral.

En la mateixa línia, Poble Lliure ha carregat contra el que considera “sindicalisme del règim” i ha fet una crida a la mobilització davant la precarietat i l’auge de l’extrema dreta, apostant per un sindicalisme rupturista, nacional i de classe. També la Intersindical ha situat al centre de la jornada reivindicacions com els salaris, l’habitatge i el control dels transports.

La Intersindical ha defensat un “sindicalisme de confrontació” davant un context que qualifica de “capitalisme neoliberal en fase agressiva” i ha situat com a prioritats l’augment del salari mínim, la lluita contra l’especulació immobiliària i la gestió integral de la xarxa ferroviària. 

També a Barcelona, centenars de persones s’han manifestat convocades per la CGT, en una marxa dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Joanic. Les consignes han posat el focus en la pèrdua de poder adquisitiu, les dificultats d’accés a l’habitatge i el deteriorament dels serveis públics. El secretari de Comunicació de la CGT de Barcelona, Pedro Ortiz, ha remarcat que el sindicat surt al carrer “com ho fa al llarg de tot l’any” perquè “la lluita ha de ser constant” i ha vinculat la mobilització amb la memòria de la Revolució Social del 1936 i el paper de Dones Lliures.

D’altra banda, les organitzacions CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS i SO han mobilitzat 1.200 persones a Barcelona contra la crisi de l’habitatge i l’ofec del cost de la vida, sota el lema “Ni salaris per terra, ni habitatge pels núvols”. La marxa, del Clot fins a la seu del PSC, ha deixat consignes contra el govern i els sindicats majoritaris, i ha apuntat cap a una vaga general “en un futur no gaire llunyà”.

També a Barcelona, l’Organització Juvenil Socialista ha mobilitzat milers de joves a Barcelona sota el lema «Plantem cara a la guerra i el feixisme», en una protesta contra l’auge reaccionari que ha carregat també contra els partits i sindicats majoritaris, als quals ha acusat d’hipòcrites.

Al País Valencià, les mobilitzacions s’han estès per València, Alcoi, Alacant, Elx i Castelló. En aquest marc, Decidim País Valencià ha fet una crida a mobilitzar-se per avançar cap a un marc valencià de relacions laborals, denunciant l’espoli fiscal i la precarietat i apel·lant a omplir els carrers.

A la Catalunya Nord, més d’un miler de persones s’han manifestat a Perpinyà, amb la presència destacada de treballadors en vaga de les clíniques de Perpinyà i Cabestany.