L’històric activista independentista Carles Benítez reivindica el paper del PSAN-Provisional en la configuració de l’independentisme modern i denuncia una “desmemòria interessada” sobre la seva aportació política durant la Transició. Ho fa en una entrevista publicada per Público amb motiu de la publicació del llibre La revolució pendent. Història i memòria del PSAN-Provisional (Edicions del 1979), escrit conjuntament amb la recentment desapareguda, Blanca Serra.

En l’entrevista, realitzada pel periodista Àlex Romaguera, Benítez defensa que el PSAN-Provisional, actiu entre 1974 i 1979, va posar les bases del que avui es coneix com a “independentisme de combat”, amb una estratègia rupturista, nacionalpopular i orientada a l’enfrontament amb l’Estat.

Segons Benítez, el silenci al voltant del PSAN-Provisional respon tant a la repressió que van patir els seus militants com al paper que van jugar sectors de l’esquerra durant la Transició. En aquest sentit, acusa el PSUC d’haver contribuït a desmantellar espais unitaris com l’Assemblea de Catalunya en el marc de la reforma política posterior a les eleccions de 1977.

L’entrevista també repassa les discrepàncies ideològiques que van provocar l’escissió del PSAN-Provisional respecte al sector oficial del PSAN. Benítez explica que els provisionals defensaven un socialisme arrelat a la realitat catalana i apostaven per l’autoorganització popular, la ruptura amb l’Estat i la lluita nacional vinculada a l’alliberament social.

Entre altres aspectes, l’activista destaca iniciatives com la creació del Col·lectiu Obrers en Lluita (COLL), la signatura de la Carta de Brest amb organitzacions gallegues i basques o l’impuls del Comitè Català contra la Constitució espanyola, que consideraven una eina per mantenir viva l’estratègia rupturista durant la Transició.

Benítez sosté que sense entendre l’experiència del PSAN-Provisional “no es pot comprendre la voluntat d’emancipació d’una part important dels catalans” ni l’evolució posterior de l’esquerra independentista.