València ha tornat a parlar clar aquest 25 d’Abril. Milers de persones han pres els carrers del centre de la ciutat en una manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) sota el lema “Davant les agressions, som la força del país”, en resposta directa a les polítiques del PP i Vox contra la llengua, la cultura i els drets socials.
La plaça de Sant Agustí s’ha convertit en un punt de trobada d’un país que no es resigna. Senyeres, estelades, crits i consignes han anat omplint l’espai des d’abans de l’hora prevista, en un ambient que combinava indignació i orgull col·lectiu.
Però si alguna cosa ha marcat la jornada ha estat l’arribada de la Flama del Correllengua Agermanat, que ha entrat a la ciutat travessant barris i pobles, sumant gent al seu pas i demostrant que el país no s’atura davant les fronteres imposades.
La Flama que planta cara
Quan la comitiva ha irromput pel carrer de Xàtiva, l’escena ha estat inequívoca: centenars de persones corrent, somrient, cridant. Joves, grans, militants, veïns. La llengua en moviment.
Al capdavant, el músic Xavi Sarrià, torxa en mà i puny alçat, ha llegit un manifest que ha estat molt més que protocol: un crit de dignitat. “Ens han volgut fer creure que parlar valencià era renunciar al progrés. I ací estem. I ací seguirem”, ha proclamat, recordant que la llengua no es negocia.
El missatge ha estat clar: davant l’ofensiva política i cultural, només hi ha una resposta possible —organització i carrer.
Una nova generació sense por
La manifestació d’enguany ha evidenciat un canvi de cicle. Més gent, més jove i amb menys complexos. Els crits d’independència, d’antifeixisme i de defensa dels Països Catalans han ressonat amb força, especialment en un bloc de l’esquerra independentista notablement reforçat.
El Correllengua Agermanat ha actuat com a detonant d’aquesta energia. Una flama que no només recorre el territori, sinó que reactiva consciències i connecta lluites. Ho va fer al Pertús. Ho ha tornat a fer a la Sénia. I avui ho ha fet a València.
Contra el règim, contra la resignació
La capçalera, encapçalada per la presidenta d’ACPV, Anna Oliver, ha reunit una mostra àmplia de sectors en lluita: des del món agrari fins als serveis públics, passant pel moviment veïnal i educatiu.
“Volem un país lliure i un govern que deixe de perseguir la llengua”, ha dit Oliver, assenyalant directament un executiu valencià que actua —segons ha denunciat— contra la seva pròpia gent.
El manifest final ha estat contundent: denúncia de l’espoli, de la precarietat, de la crisi de l’habitatge i de la gestió “negligent i criminal” de la DANA. També un record a les víctimes i una exigència clara: justícia i reparació.
Un país que no s’agenolla
La marxa ha avançat entre dolçaines i tabals, entre consignes i memòria: “València serà la tomba del feixisme”, “A València, en valencià”, “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”. No era només una manifestació. Era una afirmació.
Malgrat que part dels assistents han marxat abans del final per arribar al concert de retrobament de La Gossa Sorda a Picassent, la imatge inicial ja ho deia tot: una nova generació que tornava a ocupar els carrers.
La jornada s’ha tancat amb aquesta doble escena: mobilització i cultura popular, lluita i celebració. Un poble que es reconeix i es reafirma.
Perquè tres-cents anys després d’Almansa, la resposta continua sent la mateixa. No som un poble derrotat. Som un poble en luita
Hem participat com a Decidim en la manifestació commemorativa del #25deAbril a València.
— Decidim (@Decidim_) April 25, 2026
Venim de lluny, amb l'orgull de la resistència del poble valencià contra la colonització, però també som presents organitzant l'èxit en la lluita que ens portarà a un futur de llibertat! pic.twitter.com/VlWI8XoEDT
#25abril @Decidim_ pic.twitter.com/ouispyEwxv
— Amoreta (@Amoreta79) April 25, 2026