Prop d’un miler de persones s’han concentrat aquest dimecres 1 d’abril a la plaça de l’Ajuntament de Vinaròs per defensar el valencià i rebutjar la modificació del Reglament de Normalització Lingüística aprovada pel ple municipal. La mobilització, que arriba només uns dies després d’una primera convocatòria, ha estat qualificada d’“èxit rotund” per Plataforma per la Llengua, que destaca el compromís creixent de la ciutadania amb la llengua.

Malgrat la pressió popular, el govern municipal ha tirat endavant la reforma amb els vots favorables del PP, Vox i un partit independent. El nou redactat consolida una ampliació de l’ús del castellà en l’àmbit institucional, especialment en la retolació urbana, la documentació administrativa i les comunicacions públiques, en detriment del valencià com a llengua pròpia.

Davant d’aquesta situació, Plataforma per la Llengua ha anunciat que impugnarà la modificació per la via judicial amb l’objectiu de garantir els drets lingüístics de la ciutadania. L’entitat considera que la decisió del consistori vulnera el marc legal vigent i suposa un retrocés en la normalització lingüística.

La convocatòria ha comptat amb el suport d’entitats com Acció Cultural del País Valencià, col·lectius locals i diversos centres educatius de la ciutat, amb una presència destacada de joves. L’organització valora positivament aquesta resposta social i lamenta que el govern municipal haja ignorat el clam ciutadà.

En aquest context, l’entitat ha reafirmat el seu compromís de continuar treballant conjuntament amb la societat civil per revertir la decisió i garantir el paper central del valencià en l’espai públic.

El Síndic ja havia advertit el 2024

El conflicte arriba malgrat que el Síndic de Greuges ja va donar la raó a Plataforma per la Llengua l’any 2024. En la seua resolució, l’organisme va recomanar explícitament a l’Ajuntament de Vinaròs reforçar la presència del valencià en la retolació municipal.

El Síndic va subratllar que l’ús de la llengua pròpia en l’espai públic no és una qüestió discrecional, sinó una obligació legal de les administracions. Per això, Plataforma per la Llengua considera especialment greu que el consistori no només haja ignorat aquestes recomanacions, sinó que haja impulsat una reforma que, segons denuncien, aprofundeix en la marginació del valencià.

L’entitat adverteix que continuarà mobilitzant-se i actuant per garantir una administració que respecte els drets lingüístics i actue com a referent en la defensa de la llengua.