Als locals del C.O.P.P. de Mataró, en un acte conjunt organitzat per Edicions 62 i la llibreria “Robafaves”, Pere Gabriel, autor de l’aplec d’articles que constitueixen el llibre Escrits —1917-1939— Joan Peiró, feu un breu esbós biogràfic de la figura d’en Peiró, remarcant el seu lliurament en defensa de la classe treballadora catalana.
Pere Gabriel insistí en el fet que la mort d’en Peiró —després d’ésser detingut per la Gestapo, lliurat al govern de Vichy, i després al govern espanyol, que l’afusellà el 27 de juliol de 1942 a Paterna (País Valencià)— fou la culminació conseqüent de la seva trajectòria de servei als interessos de les classes populars.
En el torn d’intervencions del públic, companys i amics seus glossaren amb mots abrandats, curulls d’escalf humà, la personalitat del desaparegut. Tanmateix, per bé que entenem que l’acte havia d’ésser essencialment un recordança de la trajectòria vital d’un home la vida del qual es confon amb la de la C.N.T., nosaltres hi trobem a faltar un cert interès que allí hi havia gent prou autoritzada per a fer-ho, d’una banda, una breu anàlisi del que significà el corrent representat per en Peiró dins la C.N.T., i de l’altra, un plantejament actualitzat del que significa ara i aquí un sindicat anarco-sindicalista, i en darrer terme quin ha d’ésser el paper del moviment llibertari català en l’actual context polític del País.
Després de 37 anys d’absència, Joan Peiró torna a estar amb els seus a la seva ciutat, i fou així perquè, bo i mort, el que ell defensava no ha mort en l’esperit dels explotats, dels oprimits i dominats, dels quals gica repressió, produí un greu afebliment de l’organització, malgrat encara a la vaga dels tramvies del 1951 a Barcelona la C.N.T. hi tingué un paper important.
L’Assemblea Confederal de Catalunya, que se celebrà el 29 de febrer d’enguany i que seria la de Sant (Barcelona), assemblea en la qual prengueren part representants de tots els sectors i tendències de la C.N.T., amb l’assistència de 500 persones i observadors de la U.G.T. i de la R.O.T., es fixaren les línies per a la reconstrucció i la unificació dels diferents corrents de la C.N.T. Es destacà la necessitat de crear un moviment llibertari al nostre País. L’assemblea durà de les nou del matí a les tres de la tarda i en el seu curs representants de sanitat, banca, ensenyament, tèxtil, construcció, metall, estudiants i professionals presentaren llurs ponències als punts de l’ordre del dia.
S’arribà a l’acord de formar una comissió permanent encarregada de preparar, en un espai de menys de dos mesos, altres Assemblees Provincials, la constitució del M.I.L. (Moviment Ibèric de Joventut) per la denominació de “regional”, coincidint en aquesta protesta tant en “històrics” com els inspirats en el “Manifest de Joan Peiró”, i els vinculats a la “Federació Llibertària Universitària”, en canvi, no s’hi integrà la “Federació Anarquista Universitària”.
Cal saludar l’aparició de la prestigiosa Confederació a la palestra política del nostre País, pel que això representa com a element reforçador de l’autonomia del moviment obrer enfront de qualsevol manipulació partidista feta des de dalt, essent de la mateixa que l’alliberament de la classe treballadora ha d’ésser obra dels mateixos treballadors.