Els alumnes dels centres adherits al Pla pilot de lliure elecció de llengua del Govern balear obtenen pitjors resultats en català que en castellà. Així ho recullen dades de la Conselleria d’Educació facilitades al sindicat STEI Intersindical en el marc de la demanda judicial contra el Pla.

Segons aquestes xifres, corresponents a l’avaluació inicial d’octubre de 2024 a quart de primària, la mitjana en català se situa en 38 punts sobre 100, mentre que en castellà arriba als 58. Un diferencial de 20 punts que, segons el sindicat, evidencia “un desequilibri significatiu” en detriment de la llengua pròpia.

L’STEI recorda que el mateix Pla estableix que els centres han d’adoptar mesures per compensar possibles mancances en qualsevol de les dues llengües oficials. Amb tot, considera que les dades mostren justament el contrari: “no hi ha una millora equilibrada de la competència lingüística, sinó una afectació clara al català”.

A més, el sindicat subratlla que informes recents de l’Institut per a l’Avaluació i la Qualitat del Sistema Educatiu ja havien alertat d’un descens en el nivell de català, amb una pèrdua de 15 punts a segon d’ESO en l’informe de 2025.

Davant aquest escenari, l’STEI reclama una revisió profunda de les polítiques lingüístiques educatives i qüestiona la utilitat del Pla pilot, que considera “segregador” i incompatible amb els objectius del Decret de mínims i dels projectes lingüístics dels centres.

El sindicat també vincula la implementació del programa a acords polítics del Govern, i denuncia que no hi ha arguments pedagògics sòlids que el justifiquin. En aquest sentit, acusa l’executiu de posar en risc el paper del català a l’escola i d’afavorir dinàmiques de substitució lingüística.

Per tot plegat, l’STEI exigeix la retirada immediata del Pla pilot i reclama que els recursos es destinin a “resoldre els problemes reals del sistema educatiu”, com la reducció de ràtios o la millora de les infraestructures.