El Consell de la República Catalana ha expressat el seu suport al Correllengua Agermanat 2026 i ha volgut agrair “de manera efusiva” la tasca de les entitats i persones que han fet possible la iniciativa, que recorre els Països Catalans en defensa de la llengua.

En un comunicat, l’organisme destaca que el projecte “ha omplert d’orgull” des del primer moment i assegura que s’hi ha adherit activament a través dels diversos consells locals “de manera decidida i entusiasta”.

Una iniciativa arrelada i impulsada pel jovent

El Consell recorda que el Correllengua té els seus orígens fa més de tres dècades, quan els Joves de Mallorca per la Llengua van encendre la primera flama, i posa en valor el creixement de la iniciativa fins a esdevenir un recorregut de més de 1.500 quilòmetres, amb 17 etapes i el pas per desenes de municipis, de la Catalunya Nord fins a l’Alguer.

En aquest sentit, atribueix l’èxit del projecte a “la convicció d’una generació jove” que ha decidit situar la llengua al centre i assumir el relleu. Segons el comunicat, el Correllengua “desmunta” la idea que el jovent no s’implica, amb la participació de milers de persones i més d’un miler d’entitats.

“El que veiem no és un gest simbòlic, sinó una declaració d’intencions”, assenyala el Consell, que interpreta la mobilització com una mostra del compromís amb la continuïtat de la llengua arreu dels territoris de parla catalana.

La llengua com a element d’unitat

El Consell de la República també posa l’accent en el concepte d’“agermanament” que inspira la iniciativa. Segons exposa, el recorregut conjunt per territoris com la Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer simbolitza una unitat que “no s’imposa, sinó que neix del que es comparteix”.

En aquest sentit, defensa que la diversitat lingüística i cultural dels territoris no és un obstacle, sinó una riquesa, i reivindica la llengua com a element comú que uneix realitats diverses.

“El Correllengua passa per Perpinyà i Palma, per Barcelona i València, per Maó i l’Alguer. I nosaltres hi caminem al costat, com a part d’una mateixa comunitat”, conclou el comunicat, que defineix la llengua com “un pont i mai una frontera”.