El Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) ha publicat 34 normes amb contingut lingüísticament discriminatori contra el català durant el primer trimestre del 2026. Així ho denuncia Plataforma per la Llengua, que analitza periòdicament la normativa per detectar clàusules que privilegien el castellà i perjudiquen la resta de llengües.

Segons l’entitat, aquestes disposicions obliguen, entre d’altres, a utilitzar el castellà en documentació tècnica, tràmits administratius o serveis econòmics. En el conjunt del 2025, el nombre de normes d’aquest tipus va ascendir fins a 185, fet que evidencia, segons Plataforma per la Llengua, una “tendència estructural” de discriminació.

Una part significativa de la normativa analitzada no és d’origen estatal: 20 de les 34 normes del primer trimestre provenen de la Unió Europea i 3 tenen abast internacional. Tot i això, l’entitat assenyala que l’efecte discriminatori és atribuïble a l’Estat espanyol, pel seu marc legal i per la manca de reconeixement del català.

En aquest sentit, tres reglaments de les Nacions Unides sobre homologació de components de vehicles exigeixen que les instruccions es facilitin en “l’idioma del país” on es comercialitzen. A l’Estat espanyol, aquesta expressió s’interpreta com una referència exclusiva al castellà, cosa que exclou de facto el català.

També en l’àmbit europeu es mantenen limitacions. Un acord entre Espanya i el Comitè Econòmic i Social Europeu permet l’ús del català en les comunicacions i al plenari, però amb fortes restriccions: cal avisar amb set setmanes d’antelació, la disponibilitat no està garantida i l’Estat assumeix els costos de traducció. L’entitat considera que aquestes condicions evidencien un tracte desigual respecte del castellà.

A escala interna, diverses normes continuen reproduint o ampliant aquest desequilibri. Algunes disposicions ignoren la cooficialitat de les altres llengües, mentre que d’altres imposen directament l’ús del castellà, com en el cas de requisits documentals en l’àmbit portuari o criteris formatius en estudis professionals.

Per a Plataforma per la Llengua, aquesta situació és conseqüència directa del marc constitucional del 1978, que estableix el castellà com a llengua obligatòria a tot l’Estat i limita el reconeixement de la resta de llengües a àmbits territorials. Aquesta desigualtat, asseguren, té efectes que traspassa fronteres i condiciona també la normativa europea i internacional.

L’entitat conclou que les diferències en el tractament de les llengües responen a “una ideologia antiigualitària” i adverteix que la producció constant de normativa discriminatòria perjudica la salut i el futur del català.