La nova etapa política que s’albira a Espanya, en què PP i Vox es repartiran els pastissos que es repartien PSOE i esquerres, fins i tot ens pot anar bé per refer la capolada consciència nacional. No és el com pitjor millor, de què manta vegades ens acusa l’unionisme i l’unionisme emmascarat (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes, moderadors i referendistes). Ens pot anar bé pel que deia l’àvia Neus: com més clars més amics. Des de la moció a Rajoy que les esquerres, el PSOE i l’unionisme emmascarat proven de portar-nos contents i enganyats. Recordo tots els ideòlegs que el 2018, per convèncer de les bondats de la moció de censura, deien que amb un govern Sánchez i un nou fiscal general de l’estat aviat entraríem en un avall que fa baixada i que ens recuperaria del 155 i les plantofades del 2017. Ja ho heu vist quin pa s’hi ha donat. El nou acord que facilita la investidura a l’Aragó no pot ser més clar. Van de cara i bombardegen directament la llengua a la Franja. PP i Vox es comprometen a “alliberar l’Aragó de la imposició del català” i a la supressió de l’Institut Aragonès del Català, organisme que promociona i estudia la llengua. No enganyen com han provat de fer els altres. Doncs no ens enganyem nosaltres. Toca alliberar Països Catalans. Cap pas enrere. A fons per la llengua. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La nació és la llengua.