Manllevo aquesta proclamació sobre la història i sobre el futur, inspirada en el lema de les Trobades d’Escola Valenciana d’aquest 2026 pensant en el moment actual del Moviment d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i en el seu llarg recorregut històric en els segles XX-XXI.
Aquest mes de març que comença Carles Benítez i Blanca Serra presentarem dins l’editorial Edicions del 1979 un llibre sobre la història del partit PSAN-Provisional (1974-1979) que abasta els primers anys d’abans i després de la mort del dictador i on trobem les bases polítiques i socials que expliquen els moments actuals.
Es temps, doncs d’esbrinar la història que, sens dubte, envolta la construcció del nostre Moviment d’Alliberament Nacional i el paper que hi va tenir el PSAN-Provisional entre els anys 74 i 80 del segle XX. No és que no s’hagi parlat d’aquell període en altres llibres - com el monumental i col·lectiu Història de l’Esquerra Independentista de Tigre de paper o en biografies i autobiografies diverses de militants de l’esquerra independentista i sobiranista que han anat apareixent en els últims anys. Però els que vam ser protagonistes i militants del PSAN-Provisional que procedíem del vell Front Nacional de Catalunya i havíem viscut la fundació del primer Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, per fundar anys després el PSAN-Provisional. teníem la impressió, gens subjectiva, que aquest partit - -el PSAN-P - no s’havia tingut suficientment en compte amb tot el seu pes de lluita i pensament ideològic i estratègic aportat, a l’hora de valorar el seu paper tant en la construcció ideològica, estratègica i tàctica de l’independentisme i , en concret de l’independentisme d’esquerres més modern-, com en la construcció de l’imaginari popular i cultural corresponent a les nostres arrels històriques (per exemple el concepte-de “la terra” com a “pàtria” , dels rebels i lluitadors com a “gent de la terra” ,”Maulets, “angelets”..., de l’enemic com a “botiflers”... i la revalorització de les institucions polítiques, jurídiques, econòmiques , mercantils catalanes...
Aquest llibre sobre els cinc- sis anys intensos que va viure i actuar el PSAN-provisional com a tal i la seva transformació posterior en Independentistes dels Països Catalans (IPC) i Moviment de Defensa de la Terra, reobre amb arguments sòlids la qüestió sobre els motius de la separació del PSAN-P respecte del PSAN original i la relació , al nostre entendre tòxica, que el PSAN original va mantenir amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i la seva política , sempre subordinada al comunisme espanyol .i que el PSAN-P també sempre va posar en qüestió. Per a les generacions actuals és un exercici de memòria històrica imprescindible adonar-se d’aquests motius i adonar-se que aquesta subordinació ideològica, estratègica i tàctica de part de l’independentisme respecte a l’esquerra espanyola es pot anar reproduint al llarg de dècades fins a l’actualitat, si no posem la independència i el trencament amb Espanya -amb totes les conseqüències- en el centre de la nostra acció política.
També és inevitable analitzar per què en aquests anys que van des de l’agonia i mort del dictador (1974-1975) fins al cop d’estat de la Guàrdia Civil i l’exercit,( 1981)- vivim en un estat permanent de revolta que, no obstant, no aconsegueix trencar la línia reformista-monàrquica que el postfranquisme acabarà instal·lant.
Els anys 1974-1980 són anys d’una intensitat política inqüestionable , de canvis profunds que, per una banda donen lloc a l’estat espanyol centralista-autonòmic monàrquic ,producte del pacte reformista entre franquistes i forces adscrites a la nova constitució i per altra banda es dibuixa amb una força creixent la ideologia i la presència política del pensament independentista present als Països Catalans, a Galícia i Euskal Herria i fins i tot a Canàries. En la història del PSAN-Provisional veiem com cristal·litzen aliances estratègiques com les que es reflecteixen en les successives declaracions entre PSAN-P, ETA i BNG i les propostes conjuntes de cara a construir unitats polítiques independents i sobiranes. I veiem , també com aquestes aliances s’expandeixen a nivell europeu en l’anomenada Carta de Brest, que agrupa forces polítiques molt diverses – de bretons a escocesos, irlandesos , gal·lesos, a Catalans, gallecs, i bascos i admet diverses estratègies, incloses les armades, presents en l’acció política de bascos (ETA) i d’ irlandesos (IRA)
En la història d’aquest període i en la història dels plantejaments polítics i estratègics del PSAN-Provisional hi entra l’estratègia de defensa armada que es veu com a inevitable per a desencallar conflictes enquistats Terra Lliure i la seva trajectòria en el panorama d’un enduriment de la lluita de classes i popular als Països Catalans va reforçar l’estratègia de lluita popular i va ser una eina que va contribuir a aturar sobretot infraestructures considerades lesives per a les classes populars
Enumerar tota la intensa activitat política del PSAN-Provisional i els seus militants en tot aquest període on trobem accions com la Marxa de la Llibertat, el Congrés de Cultura Catalana, les Diades dels Països Catalans, l’operació Tarradellas, la campanya de NO a la Constitució, l’acció sindical catalana.,les Jornades Catalanes de la Dona... no és l’objectiu d’aquest article. L’objectiu del llibre i de l’article és connectar amb les noves generacions, per continuar amb el fil roig de la història i que quedi present que el PSAN-Provisional va ser una baula important de la construcció del Moviment d’Alliberament Nacional en aquell moment i fins als nostres dies.