El text parteix de la reacció de l’escriptor Joan-Lluís Lluís, que expressa indignació, ràbia i vergonya pel fet que un espai tan emblemàtic com Elna —i en particular la seva maternitat— quedi sota govern d’una opció política vinculada a l’extrema dreta. Aquesta percepció s’explica pel valor simbòlic d’Elna com a lloc de memòria antifranquista i d’acollida durant la Retirada.

La victòria de la llista de Steve Fortel, amb un 48% dels vots en una elecció a tres bandes, és interpretada com un fracàs de l’esquerra i un símptoma d’un gir polític preocupant. Tot i això, Fortel rebutja ser qualificat com a candidat d’extrema dreta i defensa que la seva candidatura és plural, malgrat el seu passat vinculat al Front Nacional i altres espais de la dreta radical.

Una part central de l’article se centra en recordar el pes històric d’Elna. D’una banda, es rememora la massacre del 1285, quan la població va ser brutalment reprimida per les tropes franceses, un episodi que forma part de la memòria col·lectiva catalana. De l’altra, es destaca el paper de la maternitat suïssa d’Elna, creada el 1939 per Elisabeth Eidenbenz per ajudar dones embarassades exiliades de la Guerra Civil espanyola, i tancada pels nazis el 1944. Aquest espai s’ha convertit en un símbol de solidaritat i resistència, encara molt viu en l’imaginari català.

En definitiva, l’article defensa que el malestar generat per aquest resultat electoral no és només polític, sinó profundament simbòlic i històric. Elna encarna una memòria de lluita, exili i dignitat, i el fet que sigui governada per una opció d'extrema dreta es viu com una contradicció amb aquests valors i com un senyal inquietant del moment polític actual.

Responsable du service internet à L'Indépendant