La proposta aprovada per una àmplia majoria del consell plenari del districte de Nou Barris, a Barcelona, de recuperar la denominació original de l’actual plaça del Virrei Amat ha generat una reacció de l'espanyolisme. Aquest espai, urbanitzat l’any 1933 amb el nom de plaça Salvat-Papasseit, va ser rebatejat el 1942 com a plaça del Virrei Amat en el context dels canvis imposats durant el franquisme. Ara, la decisió de tornar al nom inicial no només ha provocat el rebuig de sectors de l’unionisme polític —amb l’oposició dels grups municipals del PP i Vox, partidaris de mantenir la denominació actual—, sinó també de diversos col·lectius de caire espanyolista, que han anunciat accions judicials per impedir-ne la modificació.

En aquest sentit, l’associació Convivencia Cívica Catalana (CCC), que el setembre passat ja va intentar sense èxit retirar del nomenclàtor de Barcelona el carrer dedicat a Sabino Arana, fundador del Partit Nacionalista Basc, ha fet públic que recorrerà la decisió per la via contenciosa administrativa un cop aquesta sigui oficialitzada mitjançant decret municipal. A més, l’entitat preveu impulsar una campanya de recollida de signatures amb l’objectiu de frenar el canvi. Segons el seu posicionament, el nom original de la plaça Salvat-Papasseit estaria vinculat a un poeta que qualifiquen de “separatista radical i contrari a Espanya”. D'altra banda, cal recordar que Amat com a Virrei del Perú, va reforçar sistemes d'explotació com la mita minera, que obligava milers d'indígenes a treballar a les mines de Potosí i Huancavelica en condicions molt dures i amb alta mortalitat

Aquest debat sobre la recuperació o el manteniment de noms amb càrrega històrica o política no és exclusiu de Barcelona. A l’octubre passat, a Girona, es va viure un cas similar a la plaça Poeta Marquina, situada al barri de l’Eixample Nord. En aquest cas, els propietaris d’habitatges i locals van optar per mantenir el nom actual, dedicat a un escriptor vinculat al franquisme.

La decisió es va prendre a través d’una consulta amb una participació molt reduïda, ja que només hi van votar 50 persones. Tot i això, el resultat va ser clar: 34 vots es van posicionar en contra del canvi de nom, mentre que 16 hi van donar suport. L’alternativa plantejada era recuperar la denominació històrica de plaça del Carril, que fa referència a l’arribada del ferrocarril a la ciutat l’any 1862.

Cal recordar que el nom actual de la plaça es remunta a l’any 1943, quan el règim franquista va decidir dedicar-li l’espai a Eduardo Marquina, un poeta sense una vinculació directa amb Girona però que es va significar per la seva defensa del règim franuquista. A més, va arribar a presidir la Comissió Depuradora dels Socis i Administrats de l’SGAE, organisme encarregat de censurar creadors i editors contraris a la dictadura. Amb la consulta, l’Ajuntament de Girona pretenia precisament eliminar aquesta referència associada al franquisme, però la decisió final dels veïns participants va ser mantenir-la.

Un altre exemple que demostra que la "guerra del nomenclàtor" segueix viva amb les seves victòries i les seves derrotes (i humiliacions com el fet que la placa dedicada al creador de l’Estelada a Barcelona desapareguda des de l’any 2018 apareixi en venda a Wallapop). Finalment cal dir que a les xarxes socials de tant en tant s'observen propostes de recuperació d'antics noms (com la de  recuperar el carrer Martí Vilanova, participant dels Fets de Prats de Molló, a Barcelona i Figueres).