Els fets es remunten al 2019, quan el ciutadà flamenc Kris Charlier va ser increpat i humiliat per agents policials després d’adreçar-s’hi en català durant un control de seguretat. Segons la seva denúncia, els agents el van pressionar perquè canviés de llengua, el van sotmetre a una situació degradant i van acabar elaborant un relat dels fets que no s’ajustava a la realitat.
L’escrit d’acusació atribueix als dos agents cinc delictes: odi, coaccions, falsedat en document oficial, vulneració de la integritat moral i actuació contra els drets cívics. La fiscalia demana penes que poden arribar fins als tres anys de presó, així com multes i inhabilitacions.
La Plataforma per la Llengua, que ha impulsat i finançat la defensa de Charlier des del primer moment, considera que el judici representa un precedent històric. És la primera vegada que un cas de discriminació per parlar català arriba a judici per un delicte d’odi.
Segons l’entitat, aquest procés pot marcar “un abans i un després” en la defensa dels drets lingüístics, i envia un missatge clar que la discriminació per motius de llengua pot tenir conseqüències penals.
Un cas de vulneració greu de drets
Charlier, resident aleshores a Bigues i Riells, es disposava a volar a Brussel·les per passar el Nadal quan, durant el control de seguretat, va explicar en català que portava una bossa d’estoma a causa d’una intervenció mèdica. Els agents li haurien exigit que parlés en castellà amb expressions com “esto es España y aquí se habla español”.
Els fets van escalar fins al punt que el ciutadà va ser obligat a mostrar la bossa en públic, traslladat a una sala, denunciat per alteració de l’ordre públic i sancionat també per presumpta desobediència. Finalment, va ser expulsat de l’avió i no va poder viatjar.
Tot i que la causa va ser inicialment arxivada, l’Audiència de Barcelona va ordenar el 2022 la reobertura del cas i la celebració del judici.
Per a Plataforma per la Llengua, el procés no només busca reparar el dany causat, sinó també garantir que situacions com aquesta no es repeteixin i reforçar el dret de qualsevol ciutadà a expressar-se en català sense patir represàlies.