El pròxim diumenge 15 de febrer, el Memorial de les víctimes del bombardeig de l’estació de Xàtiva de 1939 acollirà un acte institucional d’homenatge organitzat per l’Ajuntament de Xàtiva i el Consell de la Joventut de Xàtiva, amb la col·laboració de la Diputació de València i RENFE.

L’acte, que recorda el bombardeig feixista del 12 de febrer de 1939, un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil al País Valencià, tindrà lloc a les 12 h a la plaça de l’Estació. La commemoració comptarà amb la participació de la Muixeranga de Xàtiva, una actuació musical de Pep Gimeno “Botifarra” i el parlament de Vicent Monsonís Andreu, director del film La invasió dels bàrbars.

Els actes de memòria s’iniciaran prèviament el 5 de febrer, amb la presentació del llibre Ingrata pàtria, de Martí Domínguez, a les 19.30 h a la Biblioteca Municipal. A més, del 9 al 22 de febrer es podrà visitar al vestíbul de l’estació l’exposició «Xàtiva. 12 de febrer de 1939», una mostra formada per nou panells explicatius que contextualitzen el bombardeig dins la Guerra Civil, analitzen la situació política i social de la ciutat durant la Segona República i expliquen el desenvolupament del conflicte a escala local.

L’exposició aborda també la intervenció dels feixismes europeus, la denominada Ofensiva de Llevant, l’atac a l’estació i les seues conseqüències humanes i socials, així com el procés de recuperació de la memòria del bombardeig després de dècades de silenci.

El bombardeig del 12 de febrer de 1939

El bombardeig de Xàtiva va ser perpetrat per l’aviació feixista italiana en el marc de la guerra d’agressió impulsada pels militars sublevats. L’atac, que tingué lloc el 12 de febrer de 1939, s’inscriu dins la intensificació dels bombardejos contra població civil al País Valencià en el tram final de la Guerra Civil, quan la derrota republicana ja era imminent i les defenses antiaèries estaven molt debilitades.

En aquelles setmanes, l’aviació franquista, l’Aviazione Legionaria italiana i la Legió Còndor alemanya atacaren reiteradament ciutats com València, Gandia, Sagunt o Dénia. L’aviació italiana amb base a Mallorca es mostrà especialment activa; el dia anterior, 11 de febrer, ja havia bombardejat la població veïna de Manuel.

El 12 de febrer, cap a les 11.30 del matí, cinc avions italians aparegueren sobre el cel de Xàtiva i llançaren vint bombes de 250 quilos que impactaren de ple sobre l’estació i les cases del voltant. En aquell moment arribava un comboi militar amb soldats de la XLIX Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular que tornaven amb permís del front. L’atac provocà una autèntica massacre, amb escenes que els testimonis descriuen com d’una enorme brutalitat.

El balanç fou de 109 persones mortes —algunes de manera immediata i altres dies després als hospitals— i prop de 300 ferits, molts dels quals hagueren de ser traslladats també a Ontinyent davant el col·lapse sanitari de Xàtiva. Entre les víctimes hi havia majoritàriament soldats, però també civils, inclosos tres xiquets i catorze dones.

L’impacte emocional fou devastador. El temor a nous bombardejos s’estengué per la ciutat i part de la població es traslladà a les cases de camp del paratge de Bixquert, atès que els refugis antiaeris encara no estaven completament enllestits.

Des de finals dels anys noranta, Xàtiva ret homenatge anual a les víctimes a l’estació. L’any 2007 aquests actes culminaren amb la inauguració d’un monument commemoratiu, sufragat popularment i impulsat pel Consell de la Joventut de Xàtiva, obra de l’escultor Miquel Mollà.