Plataforma per la Llengua ha fet públic un cas greu de discriminació lingüística a l’àmbit sanitari: una psiquiatra de l’Hospital de Dia de la fundació Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental, al passatge Còrsega de Barcelona, va negar el tractament a una pacient que havia patit una crisi suïcida pel fet d’exigir ser atesa en català. El Departament de Salut ha reconegut la discriminació i ha sancionat el centre amb 3.006 euros per una infracció greu de la Llei general de sanitat, tot i que no ha sancionat cap professional ni ha indemnitzat la víctima.
Xantatge lingüístic i alta falsa
Els fets es remunten al febrer de 2024, quan la pacient, derivada de l’Hospital Vall d’Hebron i del CSMA Nou Barris Nord, va acudir a l’Hospital de Dia Còrsega per iniciar un programa específic d’atenció en salut mental. En la primera visita va demanar que les sessions individuals fossin íntegrament en català.
Tot i que inicialment la petició no va ser rebutjada, pocs dies després la psiquiatra li va comunicar que el centre no podia garantir l’atenció en català i la va instar a “deixar de banda” la seva opció lingüística si volia continuar el tractament. La professional va arribar a comparar la petició de ser atesa en català amb un símptoma del trastorn mental, patologitzant l’exercici d’un dret reconegut per llei.
Finalment, el centre va forçar la pacient a triar entre dos drets fonamentals: o acceptava fer la teràpia en castellà o renunciava al tractament. La pacient no va cedir al xantatge, però, tot i així, la psiquiatra va emetre un informe d’alta on constava falsament que “la pacient pren la decisió de no iniciar el tractament”, deixant-la sense l’atenció mèdica prescrita i sense cap derivació alternativa.
Pressions i represàlies
Quan la pacient va presentar una reclamació interna, la fundació va negar tots els fets malgrat les proves. Amb l’acompanyament de Plataforma per la Llengua, es va elevar la denúncia al Departament de Salut. Arran d’això, el director mèdic de la fundació va reconèixer que la pacient tenia dret a ser atesa en català i la va derivar a un altre centre del mateix grup.
Tanmateix, segons denuncia l’entitat, el mateix director mèdic va pressionar i esbroncar la pacient per haver enregistrat les converses que demostraven la discriminació i la denegació del tractament, i la va instar a no continuar defensant els seus drets lingüístics. A més, el centre va incloure la petició lingüística de la pacient com si fos un símptoma clínic en la documentació mèdica, tornant a patologitzar l’ús del català.
Sanció administrativa insuficient
El 26 de novembre de 2024, el Departament de Salut va imposar a la Fundació CPB una sanció de 3.006 euros per infracció greu, en considerar que no s’havia garantit la continuïtat del tractament per raó de llengua. És la primera sanció d’aquest tipus que es coneix, si més no en l’àmbit de Plataforma per la Llengua.
Tot i això, tant la víctima com l’entitat consideren la sanció “injusta i insuficient”, ja que no depura responsabilitats individuals ni repara el dany causat.
Reclamació d’indemnització i exigència de responsabilitats
La pacient, amb assessorament legal de Plataforma per la Llengua, ha presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial contra el Servei Català de la Salut, en què reclama una indemnització de 30.000 euros pels danys morals i les seqüeles psicològiques derivades de la denegació del tractament.
A més, l’entitat exigeix la intervenció del Col·legi de Metges de Barcelona, que fins ara ha defensat l’actuació del centre i no ha obert cap expedient disciplinari als professionals implicats.
330 queixes el 2025
Plataforma per la Llengua alerta que aquest cas no és un fet aïllat. Només durant el 2025, l’entitat ha registrat 330 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana, moltes d’elles greus. Per això reclama a la Generalitat que faci complir la llei, que el català deixi de dependre de la “bona voluntat” dels professionals i que es consideri un requisit de la correcta praxi sanitària.