La denúncia i la pressió sostinguda de Plataforma per la Llengua han aconseguit que l’empresa automobilística Ebro incorpori finalment el català al sistema d’infoentreteniment dels seus vehicles, a l’aplicació, a la documentació d’oferta comercial i als contractes de compravenda.

El cas es va iniciar quan l’entitat va detectar que Ebro havia rebut una subvenció pública a fons perdut de gairebé dos milions d’euros per a projectes de reindustrialització sense complir els requisits lingüístics obligatoris establerts en el plec de condicions.

Una subvenció milionària amb obligacions lingüístiques incomplertes

L’any 2022, Ebro es va acollir a una línia d’ajuts del Departament d’Empresa i Treball destinada a projectes de reindustrialització per reprendre la producció de vehicles a l’antiga fàbrica de Nissan de la Zona Franca de Barcelona. L’import concedit va ser de 1.998.604,30 euros.

Però per accedir a aquesta ajuda, l’empresa havia de complir els requisits fixats a la Resolució EMT/4049/2022, que obliga les empreses beneficiàries a respectar diversos articles de la Llei 1/1998, de política lingüística. Entre d’altres, garantir l’atenció al públic en català, disposar de documentació comercial i contractual en català, tenir la senyalització i la informació fixa en aquesta llengua i incloure el català als espais informatius interns adreçats als treballadors.

Denúncia administrativa i pressió pública

Davant l’incompliment, Plataforma per la Llengua va presentar una denúncia administrativa a la Direcció General d’Indústria de la Generalitat perquè sancionés l’empresa. Després de tres mesos sense resposta, a finals del 2025 l’entitat va interposar un recurs d’alçada, sobre el qual l’administració encara no s’ha pronunciat.

Tot i aquest silenci administratiu, la pressió exercida per l’entitat ha tingut efecte i Ebro ha acabat implementant els canvis exigits.

Quatre empreses més sota la lupa

Arran d’aquest primer cas, Plataforma per la Llengua va analitzar altres empreses beneficiàries de la mateixa línia de subvencions i va detectar nous incompliments lingüístics greus. Les empreses assenyalades són Hamelin Brands (Oxford), Stark Future, AkzoNobel Coatings (Titanlux i Bruguer) i Essity Spain (Colhogar, Tena i Tork).

Entre totes quatre, aquestes empreses han rebut 2.407.867,26 euros en subvencions, tot i no complir les obligacions lingüístiques exigides. L’entitat ja les ha denunciat i, de moment, l’administració tampoc no ha respost. En cas de silenci o resposta insatisfactòria, Plataforma per la Llengua anuncia que interposarà nous recursos d’alçada.

Exigència de control sistemàtic

L’organització reclama a la Generalitat de Catalunya que activi comprovacions sistemàtiques del compliment de les clàusules lingüístiques associades a les subvencions públiques i que estengui les inspeccions a totes les empreses que s’hagin beneficiat d’aquests ajuts.

Plataforma per la Llengua considera inadmissible que l’administració fixi requisits lingüístics però no vetlli pel seu compliment, i adverteix que continuarà revisant subvencions i ajudes públiques per detectar nous casos similars.