Ciutat de Fraga, 27 de febrer de 2026.

Un professor de filosofia fullejava un llibre. Corria l’any 1992. A la portada s’hi poden veure uns helicòpters i uns soldats en posició de combat. Encara érem molt joves i no podíem llegir segons quines coses, però pocs anys després, aquell mateix llibre va arribar a mi de mans d’aquell mestre. 

Sonen les sirenes de la por i la població corre atemorida a resguardar-se de la pluja de bombes fabricades a Alabama. Res nou a l’horitzó pel que fa a la promoció de la democràcia al món. Les grans potències, sobretot aquesta gegantina administració famèlica de petroli i de poder, no donen suport a governs democràtics llevat que aquesta sigui l’excusa per defensar els seus interessos.

Quan un govern a un país posseïdor de petroli no facilita l’extracció en mans de les empreses nord-americanes, ràpidament s’engega la maquinària que el debilitarà fins que caigui i pugui ser reemplaçat. El lliure mercat, diuen.

El 1992 ho va advertir Chomsky. La democràcia és doncs una excusa. Les elits polítiques se n’encarreguen del control sistèmic de la vida i redueixen la participació ciutadana fins a mínims que no es poden reconèixer. Les administracions poderoses treballen en l’ombra per destruir les alternatives populars que suposen un possible fre a l’extracció de recursos, sobretot a àrees d’influència soterrada com Amèrica del sud.

El que si ha canviat substancialment, és la forma desvergonyida d’actuar. L’administració del magnat de Queens ha aconseguit modelar l’opinió pública mundial a còpia de tergiversar el relat d’una manera descarada. Les intervencions militars exteriors, en favor dels interessos d’uns quants, s’han nodrit de raons sempre. Ara, però sense filtre ni màscara ni rebotiga que embolcalli les operacions d’agressió, invasió i extracció, s’ha aconseguit que l’execució de plans de mort per petroli tingui el suport de gran part de l’audiència.

D’una manera quirúrgica es desestabilitza una regió, es justifica internament el bombardeig que rarament és selectiu i es defensa l’aterratge imminent de les màquines foradadores a la cerca de cru. Imposició de contracte, espoli i exclusió de competència. Lliure mercat, diuen.

El mercat domina l’escena. L’estabilitat dels ens corporatius es prioritza per sobre dels interessos i de la voluntat de llibertat democràtica dels pobles. S’injecta capital que generi opinió constant i dirigida. S’aconsegueix fer creure que l’excusa és l’objectiu. Els cadàvers s’amunteguen, la llibertat no arriba mai i els barrils de petroli es van carregant als vaixells.

De Jamestown fins a l’operació Llibertat Duradora. De Fallen Timbers a la Tempesta del Desert. De Rio de la Plata a l’operació Justícia Infinita.

Operació Fúria Èpica.