El pròxim diumenge 15 de febrer, la Flama arribarà al Tossal del Rei o dels Tres Reis, al País Valencià, punt simbòlic de trobada dels Països Catalans.
La pujada al cim reunirà entitats excursionistes i col·lectius d’arreu en una activitat carregada de simbolisme, fraternitat i reivindicació de la unitat del domini lingüístic. Al capdamunt del tossal es farà el repartiment de la Flama —portada des de Prada— i cada grup encendrà el seu fanal abans dels parlaments institucionals i associatius.
22 de febrer: cloenda a Montserrat
La Renovació culminarà el diumenge 22 de febrer a l’Abadia de Montserrat. La Flama serà rebuda pel Pare Abat Manel Gasch Hurios i dipositada a l’atri de la basílica, on romandrà encesa durant tot l’any sota el lema: “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble.”
Amb aquest recorregut —de Prada al Tossal del Rei i fins a Montserrat— la Flama de la Llengua Catalana torna a traçar un eix simbòlic que uneix els Països Catalans, memòria i futur, reafirmant any rere any la voluntat de preservar i projectar la llengua catalana arreu del seu domini lingüístic.
Què és la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana?
La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un esdeveniment anual, de caràcter reivindicatiu i alhora festiu, organitzat per entitats i clubs excursionistes vinculats a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
Des de 1970, i de manera ininterrompuda, aquesta iniciativa referma la voluntat col·lectiva de mantenir viva la llengua catalana, tot retent homenatge a Pompeu Fabra.
Cada any, la Flama s’encén a Prada davant la tomba de Fabra i és portada fins a l’Abadia de Montserrat, on crema a l’atri de la basílica sota el lema: “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble.”
Els orígens (1968): excursionisme i compromís nacional
L’origen de la Flama es remunta al 1968, any del centenari del naixement de Pompeu Fabra. Diverses entitats excursionistes van voler sumar-se als actes d’homenatge al mestre, tot reivindicant la llengua com a eix de cohesió nacional en ple franquisme.
Entitats com el Club Excursionista de Gràcia, el Centre Excursionista Àliga de les Corts, la Unió Excursionista de Catalunya i l’Agrupació Excursionista d’Etnografia i Folklore van proposar a la Federació Catalana de Muntanyisme instituir una flama simbòlica: encendre-la a Prada i portar-la a peu fins a Montserrat.
Els actes previstos inicialment per al juny de 1968 es van ajornar pels fets del Maig del 68 a França i finalment es celebraren els dies 12 i 13 d’octubre de 1968.
Davant la tomba de Fabra, la seva filla Carola Fabra va encendre la primera Flama, en un acte multitudinari que, segons la premsa francesa, va reunir més d’un miler de persones. Després d’una setmana de camí en vuit etapes, amb la participació de 126 portadors de 21 entitats, la Flama arribà a Montserrat, on fou dipositada a la llàntia de l’atri.
Aquell gest, nascut en un context de repressió cultural, es convertí en tradició anual a partir de 1970.
Amb motiu del 40è aniversari, el 2008, la FEEC va organitzar un acte de reconeixement a Montserrat i va publicar el llibre Quaranta anys de la flama de la llengua catalana (1968-2008), de Francesc Roma i Casanovas, que recull la trajectòria d’aquesta iniciativa.
Avui, més de mig segle després, la Renovació de la Flama continua unint excursionisme, cultura i país. De Prada a Montserrat, passant per punts simbòlics com el Tossal del Rei, la Flama traça cada any un itinerari que és alhora físic i col·lectiu: el camí persistent d’un poble que vol mantenir viva la seva llengua.