Si menystenim, de moment, el desastre recurrent dels serveis ferroviaris – que dóna i donarà per molt , si el sabem aprofitar-, ens podem centrar en un altre desastre –el del finançament i l’estafa monumental que suposa, si tira endavant, amb el suport imprescindible de submissió ja pactada per la cúpula d’ERC .
Arran de la presentació del projecte per part de l’estat , s’ha vist clar quin és el concepte de “finançament singular·” que preveu : tot sempre dins del “règim
general” i, per tant res a veure amb el concert autonòmic singular que tenen les comunitats d’Euskalherria i Navarra., és a dir que de “finançament singular” , com ens volen vendre la gent que dóna suport a l’actual govern espanyol res de res. Tot plegat cafè-malta general del dolent – excepte bascos i navarresos-que fan taula i menjar apart
I tenen la barra de saltar-se l’ordinalitat i dir que no se la salten, que es tracta de donar oportunitats a la solidaritat entre territoris de tal manera que el Principat de Catalunya i el conjunt dels Països Catalans paguin la festa, com sempre. Catalunya, que es més o menys el 18% de la població de l’estat paga el 21-23% de la despesa , de ser la número 3 en contribució general passa a ser entre 10 i 11 en la rebuda d’inversions.
El tema de les inversions és una altra estafa perquè de manera regular es donen informacions falses i pluges de milions que es publiciten i s’esbomben ‘en els mitjans de comunicació i en les rodes de `premsa i en saraus i festes de la rosa i després no arriben o arriben completament retallades; i això passa a nivell de Països Catalans , de manera que el País Valencià pateix un infrafinançament de fa dècades que l’empobreix, les Illes estan vivint un problema molt greu de vivenda per als seus habitants que se senten expulsats de la seva terra i la Catalunya de les quatre províncies perd embranzida i té molts problemes per atendre ,sense eines sobiranes de país, l’augment de població que no s’atura, i no pot garantir que la nostra llengua, les nostres infraestructures sanitàries , educatives i d’atenció social siguin eines eficaces.
Si s’analitza aquest intent de nou finançament plantejat amb els aires del mateix cafè dolent per a tothom i seguint ajustaments que miren la població com si totes les les ciutats i pobles tinguessin el mateix cost de la vida i els serveis amb els mateixos preus, veurem que continuarà el fracàs als Països Catalans del finançament actual
Mentrestant les comunitats que.- aquestes sí- tenen un finançament específic i singular – bascos i navarresos- aprofiten l’enrenou i l’antipatia que desperten entre els espanyols tots els Països Catalans en el seu conjunt, per xuclar traspassos importants que els interessen, com les polítiques actives i passives d’ocupació, les prestacions d’atur i familiars ,l’assegurança escolar, salvament marítim... Ells sí que van a la seva com correspon a gent que manté l’autoestima i defensa els seus compatriotes.
El debat que s’està produint sobre aquest grotesc “finançament singular i plural a la vegada “ està contaminat pels interessos polítics de la defensa a ultrança d’un estat espanyol centralista i autoritari, i la submissió colonial que practiquen les forces polítiques de perfil independentista.
Es aquests submissió colonial que s’ha de trencar per reempendre el camí de la independència nacional que va fer un gran pas endavant l’octubre de 2017 i que no ha mort. Els episodis actuals i recurrents de caiguda i col·lapse de les infraestructures de mobilitat, les sanitàries, les de formació escolar, les d’habitatge són indicatius molt clars del fracàs de les autonomies catalanes, ja siguin governades pel PP-VOX ja ho siguin pel PSOE i aliats addictes a la subordinació colonial.
Cap de les misèries que estem patint té solució sense una mirada combativa i independent de la nostra gent. Cal un despertar popular que no s’ha interromput però que ha de agafar molta més força .i empenta i arraconar els grups autonomistes subordinats- i apostar per la necessària independència.
Aquest 7 de febrer de 2026 hem de fer constar al carrer que estem per trencar amb Espanya i que no ens aturarem.