La sessió va posar el focus en les conseqüències socials, ambientals i polítiques que continuen arrossegant-se un any després del desastre, més enllà del relat institucional i dels grans titulars mediàtics. Les ponents van coincidir a assenyalar que la DANA va evidenciar les greus mancances d’un model urbanístic basat en la impermeabilització del sòl, la sobredimensió d’infraestructures i la manca de planificació territorial, així com la responsabilitat directa de les administracions en la gestió del risc i de l’emergència.

Aquesta trobada ha estat la primera d’un cicle de sessions que la campanya Prou Urbanisme Inundable, impulsada entre d’altres per Ecologistes en Acció, preveu organitzar per aprofundir en el coneixement del risc d’inundabilitat, compartir estratègies d’adaptació i consolidar un espai estable de coordinació i suport mutu entre plataformes locals.

L’arquitecte i urbanista Josep Codonyer, membre de l’Acord Social Valencià, va exposar la situació que encara pateix una part important de la població un any després del desastre, així com la tasca dels Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER). Aquests espais, va explicar, combinen l’elaboració de propostes en positiu amb mobilitzacions, denúncies i queixes adreçades a tots els nivells de l’administració.

Codonyer va remarcar que l’urbanisme expansiu, la gran impermeabilització del sòl i la sobredimensió de les infraestructures han estat factors clau en l’augment del risc d’inundacions. Va denunciar també que les víctimes mortals són conseqüència directa de la deixadesa política i de la manca de mesures preventives, malgrat els avisos reiterats de la comunitat científica.

Durant la sessió es va insistir que l’urbanisme inundable i insostenible respon a una lògica patriarcal orientada al benefici econòmic, que fomenta el canvi climàtic en prioritzar el vehicle privat i les grans infraestructures —port, aeroport, autovies o AVE— en detriment del transport públic de proximitat. El col·lapse actual del sistema de mobilitat, van assenyalar, és una conseqüència directa d’aquest model.

Aquesta situació es tradueix avui en un transport públic encara més deficitari, claveguerams sense reparar, llots insalubres en soterranis, ascensors espatllats i edificis on persones amb mobilitat reduïda continuen sense poder sortir de casa.

Davant d’aquest escenari, les entitats participants aposten per un urbanisme i una mobilitat ecofeministes i interseccionals, basats en la renaturalització del territori, la reducció del vehicle privat i la incorporació de criteris socials i ambientals en la planificació. Entre les propostes plantejades destaquen les mesures basades en la natura, la suspensió immediata de llicències en zones inundables, la prohibició d’edificar-hi per llei, el desasfaltatge d’espais urbanitzats i la recuperació de zones d’inundació controlada.

També es va defensar l’augment del calaix inundable, el redisseny de ponts, el desplegament d’infraestructures hidràuliques municipals i una reducció dràstica del trànsit rodat. “El problema no han estat les canyes, sinó els cotxes”, van sintetitzar.

Les propostes ja s’han traslladat al Ministerio para la Transición Ecológica, als ajuntaments i a la Generalitat, i també es preveu portar-les a instàncies europees. “Ens trobem davant una mentalitat política desfasada i sense visió de futur”, va afirmar Codonyer, advertint que episodis com aquest seran cada vegada més freqüents perquè la Mediterrània ja presenta característiques pròpies d’un mar tropical.

Per la seva banda, Jorge Alcañiz, en representació de Per l’Horta, va explicar que a l’Horta Sud, d’una superfície de 300 km², només 21 km² estaven protegits, i que el 75% d’aquests espais s’han inundat. Aquest fet confirma, va dir, que l’espai agrari és també espai inundable i protector. En aquest context, l’entitat impulsarà la campanya Sòl Inundable, reivindicant el fang com a element històric del territori que cal conèixer i gestionar.

La darrera ponent, Laia Serra, va alertar que el delta del Llobregat es troba ja encimentat en un 60%, amb la consegüent pèrdua de capacitat d’absorció d’aigua, fet que podria provocar situacions similars a les de l’Horta Sud. Va recordar, en aquest sentit, la proposta de Parc Natural i Agrari del Delta del Llobregat impulsada per diverses entitats per protegir el sòl agrari i natural amb una figura jurídica sòlida.

Serra va explicar que la campanya Prou Urbanisme Inundable va néixer amb l’objectiu d’evitar que a Catalunya es repeteixin desastres com els viscuts al País Valencià. L’estratègia inicial ha estat exigir una moratòria de tots els projectes en zones amb risc d’inundabilitat per assenyalar preventivament les responsabilitats polítiques.

Els objectius de la campanya són clars: a curt termini, aturar tots els projectes en zones inundables fins a revisar els mapes de risc; a mitjà termini, recuperar la prohibició d’edificar en aquests espais en el marc de la futura llei de Territori prevista per al primer trimestre de 2026; i, a llarg termini, adaptar el territori a la nova realitat climàtica i protegir la biodiversitat, situant la vida humana i els ecosistemes per damunt de l’especulació.

La campanya continuarà amb requeriments coordinats, cartes obertes, presència mediàtica i noves trobades de debat, alhora que es consolida com un espai de suport mutu i una eina per enfortir i visibilitzar les lluites locals arreu del territori.