La plataforma Pobles Vius ha presentat aquest dimarts al Parlament de  una nota pública i un informe exhaustiu que alerta sobre el desplegament accelerat de plantes de biogàs a les comarques de Ponent, que qualifica de “polvorí sanitari sense planificació” i que, segons denuncia, no pot continuar sent subvencionat amb diners públics.

L’informe critica durament l’Estratègia Catalana del Biogàs (2024–2030) impulsada pel Govern de la Generalitat, aprovada en Consell de Govern sense debat parlamentari ni consens social, i assenyala que el document no estableix criteris clars de planificació, implantació ni d’origen de les matèries orgàniques que han d’alimentar aquestes instal·lacions.

Dades clau: una concentració sense precedents

Segons les dades presentades per Pobles Vius —basades en fonts oficials del DARPA, l’INE i el Ministeri—, actualment a Ponent hi ha:

• 22 noves factories de biogàs projectades

• 3 ampliacions de plantes existents

• 11 infraestructures ja en funcionament

• Un volum potencial de prop de 5 milions de tones anuals de residus

L’entitat denuncia que aquesta concentració està convertint Ponent en un pol d’atracció de residus, amb greus riscos per a la bioseguretat de les explotacions ramaderes, just en un moment marcat per una triple crisi sanitària: pesta porcina africana, grip aviària i dermatosi nodular bovina.

No hi ha excedent real de dejeccions ramaderes

Una de les conclusions centrals de l’informe és que no existeix un excedent real de dejeccions ramaderes a Ponent que justifiqui el volum de plantes de biogàs projectades. Segons Pobles Vius, la superfície agrària existent permetria absorbir-les, d’acord amb la normativa, sense necessitat d’aquest desplegament industrial massiu.

Això implica que, per fer viables totes les plantes projectades, caldria importar residus de fora del territori, fet que generaria una bombolla especulativa i una especialització territorial amb impactes ambientals, sanitaris i socials difícils de revertir.

Riscos sanitaris i SANDACH

L’informe alerta especialment del fet que gairebé totes les plantes projectades accepten SANDACH (animals morts i restes d’escorxador). En el context actual de malalties animals greus, Pobles Vius considera que no es pot garantir que aquests materials no siguin vectors de contagi, i que el seu transport i centralització pot afavorir la propagació de malalties.

Per aquest motiu, l’entitat reclama prohibir l’entrada de SANDACH a les plantes de biogàs per protegir la viabilitat de les explotacions ramaderes.

Subvencions públiques i opacitat

Pobles Vius denuncia que la implantació del biogàs s’està fent amb opacitat, manca de justificació tècnica i grans quantitats de subvencions públiques, que en alguns casos beneficien grans actors econòmics i fons d’inversió, sense que això suposi cap millora real per al sector agrari ni per al món rural.

L’informe conclou que l’estratègia actual no beneficia ni els ramaders, ni els agricultors, ni la biodiversitat, i pot incentivar encara més el creixement il·limitat de la ramaderia industrial, especialment la porcina, un model que ja ha mostrat greus vulnerabilitats.

Principals demandes al Govern i al Parlament

Entre les nou demandes adreçades al Govern i al Parlament, Pobles Vius destaca:

• Aturar immediatament la convocatòria de nous ajuts per a plantes de biogàs.

• Establir una moratòria urgent per redefinir les necessitats reals i avaluar els riscos sanitaris i ambientals.

• Fer públic el càlcul real d’excedents de dejeccions ramaderes per municipi.

• Prohibir la implantació de plantes de biogàs en sòl agrari no urbanitzable, especialment en sòls de classe agrològica I i II, i justificar per què s’utilitzen PEUAs quan existeix sòl industrial disponible.

• Diferenciar clarament les plantes segons l’origen de les matèries tractades i impedir l’ús agrícola de digestats procedents de residus urbans o industrials.

• Reforçar el control sobre l’ús de fangs de depuradora i fertilitzants químics.

Segons Pobles Vius, el desplegament actual del biogàs a Ponent no respon a criteris de transició ecològica, sinó a una lògica industrial i especulativa que posa en risc el territori, la salut pública i el futur del món rural.