L’acte començarà amb una concentració a la plaça Pau Vila de Barcelona, on s’aixeca el monument al general Moragues, un dels principals líders militars de la defensa de Barcelona durant la Guerra de Successió. Des d’allí, els participants recorreran el pla de Palau i es dirigiran al fossar de les Moreres, espai memorial on reposen patriotes caiguts el 1714. En aquest indret solemne es farà la cerimònia de jura i es lliurarà un document acreditatiu als participants.
Segons el comunicat de l’entitat, l’ANC considera que la Constitució espanyola vigent “legitima i perpetua els privilegis del rei, manté l’espoli fiscal, imposa la supremacia del castellà i oprimeix el poble català amb el mateix afany que ho va fer Felip V”. Per això defensa que les Constitucions catalanes, vigents fins a la caiguda de Barcelona, són les “legítimes constitucions del poble català”.
Durant la jura, els assistents es comprometran “en la lluita i la defensa de la identitat i la llibertat de Catalunya”.
Demanen la derogació dels decrets de Nova Planta
Junts, ERC, els Comuns i la CUP, amb el suport de l’Associació de Juristes Valencians, han registrat aquest una proposició de llei perquè el Congrés espanyol derogue finalment els Decrets de Nova Planta (1707–1716), l’ordenament imposat per Felip V que va liquidar les constitucions, institucions i sistemes jurídics dels antics regnes de la Corona d’Aragó.
La iniciativa s’ha presentat en una roda de premsa al Parlament de Catalunya i culmina mesos de feina dels juristes valencians, que reclamen que l’Estat afronti una qüestió històrica “pendent” des de fa més de tres segles. L’organització recorda que els decrets van significar la supressió de l’autogovern i la imposició d’un model centralista castellanitzat, alineat amb els interessos de la nova dinastia borbònica.
Els quatre grups parlamentaris defensen que la derogació té un valor jurídic i simbòlic: suposaria un acte de reparació històrica, però també el reconeixement explícit de la vulneració dels drets col·lectius que van patir València, Aragó, Mallorca i Catalunya. En l’exposició de motius, subratllen que els decrets van comportar “la pèrdua de llibertats nacionals” i una “negació institucional” de les identitats pròpies dels territoris afectats.
Tot i que la Constitució espanyola del 1978 va obrir la porta a la recuperació d’un cert autogovern, el text constitucional només va deixar sense efecte l’abolició del règim foral basc i navarrès, i va obviar completament els decrets de Nova Planta. Per això la proposició de llei reclama revertir aquella omissió i derogar explícitament les normes de 1707, 1715 i 1716.
A més, els grups insten el Congrés a aprovar una declaració institucional commemorativa, que actuï com a gest de restitució de la memòria jurídica i política de la Corona d’Aragó. Segons el text presentat, aquesta iniciativa no només repara un greuge històric, sinó que obre la porta a una lectura més completa i crítica del llegat borbònic en la conformació de l’Estat espanyol modern.