Divendres 14 de novembre al vespre, una setantena de persones van assistir a l'acte inaugural del nou grup local de Plataforma per la Llengua a Cardedeu, que va tenir lloc al Tarambana Espai Cultural i Gastronòmic. Conxita Güell, delegada de Catalunya a la junta executiva de l'entitat, va destacar la importància de la creació del grup, perquè "ningú com els voluntaris locals coneix tan bé la realitat del municipi i com s'hi ha de defensar la llengua", mentre que Carles Biosca, membre del nou grup, va apuntar que "una part de la població viu d'esquena a la llengua catalana i Cardedeu no n'és una excepció". Per la seva banda, Xavier Dengra, coordinador d'Empresa i Consum de l'entitat, va oferir una xerrada amb pautes per mantenir l'activisme lingüístic en el dia a dia.  

Carles Biosca, membre del nou grup local, va donar la benvinguda als assistents, i va explicar que "el grup està constituït per persones de procedències diverses amb un objectiu compartit: que el català sigui la llengua comuna de Cardedeu". Biosca va defensar la necessitat d'augmentar l'ús lingüístic del català i de fer-lo créixer especialment en els joves i en l'àmbit esportiu, i va recordar que també a la població, com a la resta del país, "una part de la població viu d'esquena a la llengua". En aquest sentit, el nou grup local vol impulsar iniciatives que tinguin incidència directa en el foment del català, i aconseguir que el consistori faci polítiques que impliquin canvis reals. 

Conxita Güell, delegada territorial de Plataforma per la Llengua a Catalunya, va destacar la importància del naixement de més grups locals, tenint en compte la situació d'emergència en què es troba el català, i va apuntar que els voluntaris locals són els que coneixen millor la realitat dels municipis i les claus per defensar-hi la llengua. Güell també va agrair la presència d'Ignasi Planas, regidor de Mobilitat, Cultura, Salut i Promoció de la Llengua Catalana, que treballa des del consistori per a millorar la situació del català amb el nou Pla de llengua de l'Ajuntament de Cardedeu, amb el suport de Plataforma per la Llengua. La delegada de l'entitat  va recordar que el fet de formar part de Plataforma per la Llengua permet al grup "accedir a projectes que impulsen altres municipis o l'equip tècnic de l'organització, fer xarxa amb altres grups de voluntaris i compartir experiències d'èxit, com es va fer el cap de setmana passat a Manresa, a la trobada de voluntaris". 

La importància de l'activisme lingüístic 

Per la seva banda, el coordinador d'Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra, va oferir una xerrada titulada "Com podem viure plenament en català?", que va servir per ensenyar algunes pautes per mantenir l'activisme lingüístic de manera quotidiana. "Fer activisme ara és necessari perquè els darrers anys no s'ha fet la feina", va començar Dengra, que va advertir que totes les activitats que fan els ciutadans tenen a veure amb el consum.  

Per a Dengra, defensar el català en l'àmbit del consum és necessari, perquè "és un imperatiu moral i perquè és just: és una restitució històrica i és un tema de legitimitat." En aquest sentit, treballar en l'àmbit del consum "normalitza la llengua i té un impacte en el paisatge lingüístic". A més, com va recordar Dengra, "és un consens: el català no és una imposició". 

Defensar el català en les relacions de consum i en l'àmbit municipal 

El coordinador d'Empresa i Consum de l'entitat va recordar que els ciutadans tenen el dret de ser entesos quan parlen en català en un establiment comercial -per bé que els treballadors no tenen l'obligació, ara mateix, de respondre'ls en català-, i va explicar que els productes han d'estar etiquetats en català. Ho diu la llei, que, tanmateix, n'exclou els productes alimentaris i farmacèutics. A més, també han de ser en català les instruccions i els manuals dels productes, la cartelleria dels establiments, la retolació fixa, la publicitat i les ofertes. Les lleis que ho regulen són la Llei de política lingüística, el Codi de Consum i la Llei de comerç i fires.  

Pel que fa a les accions que es poden fer en l'àmbit local, Dengra va compartir amb els voluntaris la necessitat de posar al dia el Reglament d'ús de la llengua catalana (RULC) de cada municipi, i va fer una llista d'altres accions que es poden emprendre: demanar al consistori la creació d'una bústia de queixes i suggeriments per motius lingüístics, fer campanyes per mantenir el català en les interaccions als comerços i en tots els àmbits, i tenir en compte el servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua. 

La preocupació pel català augmenta  

Les dades de la darrera Enquesta d'usos lingüístics són un toc d'alerta sobre la situació del català. Per això, Plataforma per la Llengua considera cabdal impulsar la defensa del català amb accions concretes a tots els pobles i ciutats del país. En aquest sentit, l'entitat fa incidència institucional, i ha impulsat la xarxa ImpliCAT de Municipis actius pel català, i també impulsa l'acció dels grups locals de voluntaris, que treballen incansablement per augmentar la presència del català als carrers.