Des del 1939, militants com Martínez Vendrell, Josep Munté o Enric Pagès impulsaren xarxes de fugida de refugiats i soldats aliats, falsificaren documentació, organitzaren rutes de pas pels Pirineus i editaren clandestinament el portaveu Per Catalunya!. El 4 de maig de 1940, a París, es constituïa oficialment el Front Nacional de Catalunya.
Tot i aquest paper precursor, la Fundació Reeixida denuncia que el Govern de la Generalitat i el Memorial Democràtic continuen invisibilitzant els independentistes històrics en els actes institucionals del 50è aniversari de la mort de Franco, malgrat haver estat els primers antifranquistes organitzats i els darrers a ser legalitzats, el setembre de 1977. “Sense el FNC no es pot explicar la resistència catalana ni l’origen de l’antifranquisme polític al nostre país”, recorda Oriol Falguera.
Un exiliat tres vegades i un símbol de fidelitat al país
Nascut a la Colònia Güell el 1915, Martínez Vendrell s’afilià a Nosaltres Sols! després dels Fets d’Octubre del 1934. Durant la Guerra Civil va participar en el desembarcament de Mallorca i en diverses batalles al front.
El gener del 1939 marxà a l’exili, i va ser internat al camp de concentració d’Agde, del qual s’escapà mesos després per tornar a Catalunya amb un petit grup de militants, en una missió de contacte amb la resistència interior. Aleshores pronuncià una frase que simbolitza tota una generació: “Quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa.”
Detingut per la Brigada Político-Social el 1946, fou empresonat a la Model de Barcelona. Exiliat novament als anys vuitanta i empresonat tres cops (1946, 1981 i 1982), dedicà la seva vida a la formació de militants i a la construcció d’una estructura militar pròpia per a la Catalunya lliure.
Els Vallesos, nucli de la resistència
Tot i que gran part de les memòries transcorren entre Barcelona, París i Perpinyà, el llibre destaca el paper dels Vallesos com a territori clau de la resistència. A Terrassa, la parella d’artistes Manuel Viusà i Gertrudis Galí van ser responsables de l’aparell financer i de propaganda del FNC, amb el suport d’empresaris locals.
Durant la guerra, muntaren un taller clandestí on elaboraven documentació falsa per a fugitius, jueus i aliats, i des d’on imprimien els primers butlletins del FNC. El 1947, Viusà participà en una acció simbòlica que restaria en la memòria col·lectiva: el llançament de fullets i el desplegament d’una gran senyera al Gorro Frigi de Montserrat, durant la festa d’entronització de la Mare de Déu, davant les autoritats franquistes.
Una edició acurada per a una memòria viva
La nova edició de Una vida per Catalunya ha estat publicada per Tigre de Paper dins la col·lecció Fil Roig, amb estudi introductori de Xavi Miliàn i epíleg de l’historiador Fermí Rubiralta. La portada és obra de l’artista Cesc Roca, de Xàtiva.
Segons Miliàn, “Martínez Vendrell, igual que Daniel Cardona o altres dirigents del separatisme dels anys trenta, ha estat víctima de lectures anacròniques i d’una manipulació interessada que el situa injustament a la perifèria del relat democràtic. Aquest llibre permet restituir-lo al seu lloc: entre els pioners de la resistència catalana moderna”.
Apunts
Aquesta reedició del llibre s'ha presentat a diverses localitats de Catalunya des dl passat mes de setembre, començant per la Colònia Guell, Berga, Lleida, Les Borges Blanques, Reus, Tarragona, el Masnou, Barcelona (Semana del llibre en Català i Lliberia Ona) i Begues entre altres.
També cal recordar que el ple de l'Ajuntament del consistori va aprovar l'any 2002, quan se celebrava el 76 aniversari de la proclamació de la Segon República, donar el nom de Martínez a un carrer i col·locar-hi una placa on es llegia: "carrer de Jaume Martínez i Vendrell. Patriota català", tot i la polémica que es va generar.