L’aranès manté la vitalitat en la transmissió entre generacions, però continua sent minoritari a la Vall d’Aran i presenta un descens en coneixements i ús habitual, segons les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2023, comparades amb les de 2013 i 2018.
Malgrat les oscil·lacions, la població que té l’occità com a llengua inicial o d’ús habitual es manté estable, al voltant de 2.200 persones. El 2023, el 23,5% dels aranesos tenien l’aranès com a llengua inicial, una xifra similar a fa una dècada, mentre que la llengua d’identificació ha crescut fins al 29,5%, atraient especialment joves de primera llengua no aranesa.
Les dades, però, revelen una caiguda intergeneracional en l’ús habitual: el 42% dels majors de 65 anys fan servir l’aranès com a llengua principal, un percentatge que baixa al 21% entre els adults d’entre 45 i 64 anys, al 15% entre els de 30 a 44 anys i repunta fins al 23% en els menors de 30 anys.
En canvi, la transmissió familiar millora: un 20,8% parla només aranès amb els fills, davant del 15% que ho feia amb els pares. La combinació d’aranès amb altres llengües també creix en les generacions joves.
El punt més negatiu és el retrocés en coneixement lingüístic respecte del 2018. El 2023, entenia l’occità el 79,7% de la població (83,3% el 2018), el parlava el 53,6% (60%), el llegia el 63,7% (73,5%) i l’escrivia el 39,4% (45,8%).
Les transformacions demogràfiques expliquen bona part d’aquesta dinàmica: entre 2018 i 2023, la població nascuda a l’estranger ha pujat fins al 24,5%, mentre que els nascuts al mateix Aran es mantenen en un 35%. Entre els aranesos d’origen, dues terceres parts tenen l’aranès com a llengua inicial i el 76,3% com a llengua d’identificació.
Davant d’aquestes dades, el Govern i el Conselh Generau d’Aran aposten per reforçar l’aprenentatge de l’occità entre la població nouvinguda, especialment en famílies amb infants, i per impulsar-ne l’ús en els serveis professionals i entre el jovent, sectors on la presència de la llengua és encara feble.
