Plataforma per la Llengua ha començat a estendre la Xarxa ImpliCat als municipis de les Illes Balears amb la celebració, aquest dissabte 15 de novembre al matí, de la 1a Trobada de Municipis de Mallorca Actius pel Català, que ha tingut lloc al Conservatori de Manacor. L'esdeveniment té com a precedent dues jornades anuals celebrades a Catalunya, i ha comptat amb la participació dels ajuntaments de Manacor, Pollença, Esporles, Algaida, Alcúdia i Inca.

Marina Garcias, delegada de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, va encetar la jornada. Destacà el repte de treballar en la integració dels nouvinguts i en el foment de l'ús social del català, i apuntà la importància de crear una xarxa compartida d'eines i coneixement per fer-ho possible: "Creim fermament que la tasca dels municipis és clau per a la plena normalització lingüística. La Xarxa ImpliCAT significa afegir-se a un conjunt de municipis que treballen amb aquest objectiu". Així mateix, també va fer palès que enguany a les Illes Balears l'entitat ja ha rebut una setantena de queixes per discriminació lingüística, cosa que evidencia la importància de fer passes endavant en la plena normalització de la nostra llengua i en la garantia dels drets lingüístics dels catalanoparlants.

La trobada va comptar amb dues taules redones. La primera tractà l'ús del català entre infants i joves, i la presentà l'Ajuntament de Pollença, amb l'estudi d'usos lingüístics entre el jovent i altres accions de foment de l'ús social al municipi, a càrrec de Joana Xamena, 5a tinent de batle i regidora de Normalització Lingüística. Xamena feu un repàs de les conclusions d'aquest estudi, el qual conclogué que "hi ha una tendència a emprar menys la llengua a mesura que els al·lots tornen grans", i que l'ús de la llengua no és el mateix segons el nucli de població: "Un 72 % de les converses informals de Pollença són en català, mentre que al Port de Pollença són un 21 %". A més, reblà que l'ús del català tampoc no és el mateix segons el context: "Als centres esportius es parla més en català que als centres educatius".

Els reptes pendents de la llengua a l'esport i a l'audiovisual, i la importància de la feina conjunta amb les entitats

En el debat posterior hi varen participar Josep Ferrà, batle i responsable de l'àrea de Política Lingüística de l'Ajuntament d'Esporles, i l'Ajuntament d'Algaida, representat per Adrià Argüés, 4t tinent de batlessa i regidor d'Esports, Joventut i Festes. Ferrà va explicar que la majoria dels alumnes del CEIP Gabriel Comas i Ribas són catalanoparlants i que el català també és la llengua majoritària dels patis. Per contra, denuncià que les formacions esportives s'imparteixen majoritàriament en castellà: "En l'àmbit esportiu tenim molts de reptes i complicacions. Crec que aquí la figura de l'entrenador és clau". També explicà que com a ajuntament els falten recursos i lloà l'estudi de Pollença: "Ens fa falta un estudi com el de Pollença: un mapa per saber els reptes que tenim, amb una bona diagnosi i un pla d'acció". Per altra banda, defensà la coordinació entre l'ajuntament i la societat civil: "A Esporles el que ha funcionat més bé és entendre que l'Ajuntament no és sempre la resposta a tot. Això implica una coordinació entre diferents col·lectius. Hi ha batalles que s'han de plantejar de manera coordinada amb les entitats".

Per la seva banda, Argüés va explicar que no tenen cap àrea específica de política lingüística a l'Ajuntament d'Algaida; no obstant això, indicà que el consistori fa passes per a la normalització lingüística de manera transversal: "Tota la comunicació institucional i totes les activitats les feim en llengua catalana". Així mateix, parlà dels joves i els espais d'oci: "Observam que entre els joves els usos del català retrocedeixen. Hi ha una forta influència del castellà en els mitjans audiovisuals. Si el contingut digital que consumeixen els joves és en llengua castellana hem d'enfortir l'ús de la llengua als espais d'oci del municipi". D'aquesta manera, defensà que s'han de crear referents locals en català per al jovent: "Hem de donar veu als joves perquè creïn continguts en català. Hem de recuperar el català com a llengua de joc i de lleure".

El paper del català com a llengua de cohesió social i per a l'arrelament

La segona taula versà sobre el paper del català com a llengua d'arrelament i cohesió. Sebastià Llodrà, regidor d'Interior i de Política Lingüística de l'Ajuntament de Manacor, va presentar "Manacor des de la normalitat". Destacà que "ara hi ha més catalanoparlants que en tota la història, tenim més mitjans per arribar a la gent, però tenim un estat que no ajuda"; en aquest sentit, defensà que els ajuntaments poden treballar en l'àmbit formal, "però qui duu la batuta grossa és el Govern". Així mateix, destacà la importància de l'Escola Municipal de Mallorquí en la normalització lingüística del municipi: "Una de les característiques de Manacor és que fins ara ha estat normal fer cultura, fer poble en català. La gent de fora té clar que aprendre català -gràcies a l'Escola Municipal de Mallorquí- els ajuda a viure millor". Finalment, feu palesa la importància de la mirada transversal en matèria lingüística dels ajuntaments, així com la necessitat d'actuar amb tota normalitat, emprant el català per a tot: "Així com hi ha clàusules ambientals o clàusules d'igualtat, a l'Ajuntament de Manacor aplicam clàusules lingüístiques per a garantir la normalització, per tal que tot el que s'externalitzi es faci en català".

En el debat posterior a tres veus hi varen participar Miquel Font, tècnic de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia, i Xisca Mir, coordinadora de les àrees d'Educació i Medi Ambient de l'Ajuntament d'Inca. Font, per la seva banda, feu un repàs històric dels canvis demogràfics del municipi, i en destacà el gran augment en poques dècades: "Antigament la immigració parlava de manera corrent en català. Actualment s'ha desagrupat molt el poble. A la Mallorca actual cada vegada costa més seduir els nouvinguts perquè visquin en català". Davant d'aquest repte, parlà de la importància que ha tengut el consistori per la normalització lingüística: "L'Ajuntament ha estat un puntal bastant gros per fer poble, per fer alcudiencs. Des de molt prest vàrem tenir clar que s'havien de fer esforços per normalitzar la llengua, amb figures clau com Antoni Bibiloni". Així, defensà que "un ajuntament, el que més pot fer per a la llengua, és assegurar que sigui una institució mallorquina. Hi hauria d'haver protocols lingüístics per fer veure al ciutadà que pot parlar amb normalitat en català. És bàsic que els ajuntaments treballin l'oralitat".

Finalment, Mir va fer un repàs del compromís amb la llengua catalana per part de l'Ajuntament d'Inca: "A l'administració inquera el català és la llengua d'ús habitual. En aquest sentit es compleix bastant la Llei de Normalització lingüística". Així, indicà que a l'Ajuntament es tracta la normalització lingüística de manera transversal: "Tenim molta d'activitat cultural i tota és en català; tots els cartells que surten de l'ajuntament són en aquesta llengua". Ara bé, denuncià que a Inca no hi ha una demanda de nivells bàsics de català, però sí de castellà, de manera que s'ha de fer més feina perquè el català es vegi com una llengua d'oportunitats per als nouvinguts. En aquest sentit, va parlar de la importància de conscienciar els catalanoparlants perquè no canviïn de llengua, per tal de fer la llengua viva i útil per a tothom.

La importància de la transversalitat a l'hora de fer polítiques lingüística: qualsevol política té un impactes sociolingüístic

La jornada va cloure amb unes paraules de Josep Maria Recasens, coordinador de la comissió d'Administracions públiques de Plataforma per la Llengua. Recasens va destacar el quòrum sobre la necessitat d'abordar la política lingüística de manera transversal, des de totes les àrees dels consistoris, incorporant les "ulleres de la llengua" en tota política pública. Així mateix, recordà que els consistoris són la institució més pròxima als ciutadans, que coneixen de primera mà les particularitats sociolingüístiques i sociodemogràfiques de cada poble i ciutat. És per això que Plataforma per la Llengua considera clau dotar els ajuntaments de més eines per al foment de l'ús social del català, com també de crear xarxa i complicitats entre els actors que ja hi treballen.

Plataforma per la Llengua valora molt positivament aquesta jornada, que considera una primera presa de contacte per a estendre la Xarxa ImpliCAT arreu dels municipis de les Illes Balears. En aquest sentit, l'entitat vol felicitar i agrair tots els ponents per les seves intervencions, que varen aportar dades cabdals i un munt d'idees i propostes que ens serviran de base per tal de seguir teixint i fent créixer la Xarxa ImpliCAT, amb la seva complicitat i compromís.

La Xarxa ImpliCAT

Plataforma per la Llengua, entitat que treballa des de fa més de 30 anys per al foment de l'ús del català en tots els àmbits, vàrem iniciar un projecte municipalista en el marc de les eleccions locals del 28 de maig de 2023. Des d'aleshores, hem assessorat i acompanyat desenes de municipis en el disseny i la implementació de polítiques lingüístiques municipals a favor de la normalització lingüística de la llengua catalana.

El projecte ha anat prenent forma fins a esdevenir la Xarxa ImpliCAT de municipis actius pel català. En aquest sentit, hem organitzat dues jornades sobre política lingüística municipal a Catalunya, amb la idea d'agrupar i coordinar iniciatives, compartir experiències d'èxit i explicar algunes eines útils. En aquesta darrera jornada, el 13 de juny d'enguany, hi varen participar també un municipi de les Illes Balears (Manacor) i un del País Valencià (Vila-real), per tal de donar una visió més completa del domini lingüístic.

La jornada d'aquest dissabte a Manacor, la primera a les Illes Balears, cercava esser un punt de trobada de càrrecs electes, personal tècnic i ciutadania implicats en el foment de la política lingüística municipal, que serveixi de base per a seguir fent passes endavant de forma coordinada en aquest sentit. Ha de ser un punt de partida per a la incorporació dels consistoris de les Illes Balears a la Xarxa ImpliCAT, confegint i implementant polítiques lingüístiques municipals des d'arreu del territori balear.