Si hi ha un acte d’amor,

aquest és la història.

Montserrat Roig 1946-1991

Descabdellant el fil

No vull fer cap apologia del Patriota, no m’escau, sí que vull recuperar l’escalf de l’amic i contribuir a un més que merescut homenatge.

En les llargues converses mantingudes amb en Joan, vam coincidir en la nostra comú admiració pel Patriota Daniel Cardona i Civit (1890-1943), ens semblà que era el model de coherència entre les conviccions, la pràctica política i el compromís revolucionari, un rar exemple en el nostre món polític autonomista fet de genuflexions i copets a l’esquena per a mantenir la cadira i la pagueta o subvenció.

Sovint en Joan m’havia sorprès amb opinions, idees, podem dir-ne heterodoxes, que després el temps confirmava que eren encertades, algunes vegades fins i tot vaig pensar si el seu cos energètic, no estaria combinat alquímicament amb els Patriotes de Prats de Molló, del Complot de Garraf, els independentistes del CADCI del Sis d’Octubre del 1934, dels combatents de la Batalla de l’Ebre, dels resistents del Front Nacional de Catalunya (FNC) del 1939, però potser només són cabòries meves pensades en una nit de tempesta.

En l’aplec dels 41 articles  d’en Joan publicats a: Llibertat.cat i editats l’agost del 2024 amb el títol de: Escrits en llibertat, a la primera pàgina ens trobem amb un seu ex-libris amb una fotografia central de D.Cardona (l’irlandès) acompanyat de la seva inseparable gorra i la llegenda: Lluita sense treva ni quarter. La frase ens podria sintetitzar la tàctica i l’estratègia de l’independentisme revolucionari, que en Joan va ajudar a elaborar i va fer seva, això explicaria els quatre anys de presó 1992-1996 que va patir pel delicte de defensar la Terra. Ell era d’aquells estranys espècimens que va combinar la reflexió amb l’acció, les dues cames que permeten avançar cap a la victòria, no feia política de taula de cafè, la seva era de confrontació amb el sistema d’opressió colonial.

En Joan em recorda la figura del Patriota irlandès James Connolly  (1868-1916) quan va escriure: La causa obrera és la causa d’Irlanda, la causa d’Irlanda és la causa obrera. En els seus articles J. Connolly defensava una nació irlandesa independent i socialista.

La feinada

En Joan junt amb en Carles Benítez, són els impulsors del portal de l’Esquerra Independentista (EI) Llibertat.cat, fins que la malaltia li ho impossibilità seguí portant el timó de la publicació. Les  Edicions del 1979 neixen el 2012 com a editorial militant per a posar a l’abast de l’EI, les eines de formació teòrica. Ell impulsà dins l’editorial una col·lecció amb el nom de: Llevat. El DCVB ( l’Alcover-Moll)  defineix el mot com a: Llevat:3. fig. Allò que serveix de llavor o causa d’altres coses més importants. El DIEC en diu: m. A les fleques i pastisseries massa fermentada que es barreja amb una altra per a fer-la fermentar. Una vegada més vaig admirar la seva saviesa i sensibilitat política en la tria del nom.

Demanem justícia als tribunals del colonitzador ?

En el seu llibre: Terra lliure punt de partida (1979-1995) Una biografia autoritzada. Edicions del 1979. BCN. 2012. El text és un estudi acurat  amb documents de fonts primàries, redactat per algú que va participar en els debats polítics de l’Organització, sobre com es va anar construint amb la dialèctica de la teoria-- pràctica el cos teòric de l’Esquerra Independentista (EI), i de com sovint era la pràctica que obligava a modificar la teoria. Un text de lectura obligatòria, per a qui vulgui conèixer de forma pedagògica el naixement i l’evolució de l’independentisme revolucionari. En Joan en un acte de generositat comparteix l’autoria del llibre amb en; Pep Musté, en Carles Sastre i en Carles Benítez, els companys de lluita, però les 277 pàgines del llibre han sortit fonamentalment de la ploma d’en Joan, crec que era de justícia dir-ho. La lectura atenta del llibre m’ha suggerit que la independència, que és una revolució, ho serà en l’àmbit de la política, l’economia i la cultura, com ens  ensenya la història que ha passat en totes les revolucions de debò que han canviat la societat, en les quals ha desaparegut la dictadura del capital i els opressors han perdut els seus privilegis econòmics. Amb aquesta reflexió no vull fer un exercici de violència verbal, sinó donar eines per a la reflexió i el debat.

Sense l’ajut de la seva amiga i companya, la Montserrat Salvador, estic convençut que en Joan no hauria pogut fer aquest volum de feina, ella la Montse, fou el seu suport en la lluita contra les contradiccions del fet de viure i  de fer política.

Cloenda

D’en Joan en dirien els clàssics: Militavi non sine gloria. (De Horaci Odes 3, 26, 2). He servit no sense glòria.

No t’oblidem, perquè amb el teu exemple, ens has ensenyat el camí de la revolta que ens portarà a la victòria. Gràcies per la teva tendresa. Fins quan sigui. Salut. Visca la Terra !

Agustí Barrera.

Grup d’Historiadors Jaume Compte