La Via Laietana és, per a molts barcelonins, un símbol fosc de la repressió franquista. Al número 43, la Prefectura Superior de Policia —la comissaria que el moviment memorialista reclama convertir en espai de memòria— és coneguda per les tortures que hi han patit generacions de lluitadors independentistes durant 80 anys fins arribar als manifestants independentistes detinguts en les protestes del 2019 a la plaça Urquinaona.

Però aquest no va ser l’únic espai de repressió del carrer. Un record oblidat torna a emergir gràcies a testimonis i documents que situen un segon centre de detenció i tortura a la mateixa Via Laietana: els soterranis de l’edifici de la Banca Tusquets, a la cantonada amb la plaça Urquinaona. Segons diverses fonts memorialistes, aquell indret va ser utilitzat com a centre de detenció improvisat durant els primers anys de la postguerra, aproximadament entre 1939 i 1941.

Rosalia Rovira, la veu silenciada

El perfil d’X República de les Lletres ha recuperat aquesta setmana un episodi especialment colpidor. En un missatge dedicat a Rosalia Rovira, locutora de Ràdio Associació de Catalunya, recorden que va ser acomiadada i empresonada l’any 1939, i que va passar tres mesos tancada als soterranis de la Banca Tusquets, a pocs metres d’on avui milers de persones hi passen cada dia sense conèixer aquella història.

El tuit, que cita el llibre La meva vida i Ràdio Associació de Teodor Garriga, ve acompanyat d’una imatge d’un text on s’explica l’infern que Rovira va viure en aquell espai subterrani, convertit en presó política immediatament després de l’entrada de les tropes franquistes.

El record de Rosalia Rovira —una veu lliure silenciada pel règim— obre una finestra a un passat que encara no ha estat assumit del tot per la ciutat.

De 1939 al 2019: un mateix escenari, dues batalles

A l’ona del mateix fil d’X, un altre usuari, Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines, ha afegit un comentari que ha centrat el fet en l’àmbit independentista:

“Que el poema de Pere Quart estigués present a la Batalla d’Urquinaona a la mateixa cantonada on va estar aquesta presó política encara ho fa tot més èpic.”

La referència és clara: vuitanta anys després, aquell mateix punt de la ciutat —Via Laietana amb plaça Urquinaona— es convertia de nou en escenari de repressió. Durant les protestes posteriors a la sentència del procés, l’octubre del 2019, alguns manifestants independentistes van plantar cara a la policia espanyola protegint-se de les pilotes de goma amb un escut artesà on hi havia escrit un poema de Pere Quart (precisament escrit l'any 1939 quan Rosalia Rovira i tants d'altres  eren detinguts en aquell indret) .

La imatge d’aquell escut, icònica per a molts joves que van viure aquelles nits, adquireix així una nova capa de significat: la continuïtat d’una resistència en un mateix punt geogràfic, marcat per la història i la memòria col·lectiva.

Una memòria encara per recuperar

La denúncia d’aquest “altre centre de tortura” de la Via Laietana posa sobre la taula la necessitat d’un mapa complet de la repressió a Barcelona. Mentre la demanda social de convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria continua creixent, episodis com el de Rosalia Rovira recorden que la història està feta de molts més racons foscos, sovint invisibilitzats.

La memòria no només s’ha de conservar: s’ha d’explicar i compartir. Perquè només així, amb cada nom recuperat i cada espai reconegut, es pot començar a guarir el que el silenci va voler esborrar.