La Biblioteca Antoni Comas de Mataró s’ha convertit aquest diumenge, 16 de novembre, en l’escenari d’una de les cites anuals més significatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes: la vint-i-tresena edició dels Premis Joan Coromines. A les onze del matí, amb la sala plena i un ambient de solemnitat càlida, la gala ha reconegut quatre trajectòries personals i el compromís d’una entitat que, des de camps diversos, han contribuït de manera notable a la normalització lingüística, la memòria col·lectiva i la vitalitat cultural del país.
L’organització, a càrrec de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), ha obert l’acte subratllant que els premis no només honoren figures individuals, sinó que també dibuixen un mapa viu de la militància per la llengua, una militància que abasta generacions i disciplines. Aquest esperit ha marcat el tempo d’una cerimònia que, any rere any, ret homenatge a projectes i vides dedicades a enfortir la cultura catalana.
Carles Castellanos: una vida marcada per la defensa de la llengua i la independència
El primer guardonat a pujar a l’escenari ha estat Carles Castellanos i Llorenç, figura històrica de l’independentisme català i activista incansable des de la seva joventut. La seva trajectòria, que combina docència, recerca, pensament polític i producció intel·lectual, resumeix dècades d’implicació en la defensa de la llengua i la identitat del país. Castellanos, que ha patit detencions i empresonaments, des del 1965 fins a l’Operació Garzón del 1992 (episodi que el va portar a viure uns mesos en la clandestinitat), ha estat rebut amb una ovació que ha fet evident el reconeixement públic a una vida marcada pel compromís.
En el seu parlament, ha recordat que la llengua és, més que un instrument de comunicació, una manera de ser al món, i ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva en temps de regressió lingüística i cultural.
Fundació Reeixida: memòria, autoestima i continuïtat històrica
El segon guardó de la jornada (recollit per Oriol Falguera) ha estat per a la Fundació Reeixida, creada el 2003 amb l’objectiu de preservar i difondre la memòria nacional catalana. L’entitat, que impulsa projectes com l’Arxiu de la Memòria Nacional Catalana i Les Rutes de la Llibertat, centra la seva tasca en reforçar l’autoestima col·lectiva i la consciència nacional a través d’una mirada històrica que connecta el passat amb els reptes actuals. En recollir el premi, el seu representant ha insistit en la importància de mantenir viva la memòria de les lluites per la llibertat que han marcat el país des del segle XIX fins avui recordant la tasca i el "fil roig" des de "Daniel Cardona a les germanes Serra i Carles Castellanos".
Reconèixer la tasca persistent en el món sindical, educatiu i la promoció del llibre en català
La gala ha continuat amb el reconeixement a Gerard Furest i Dalmau, filòleg, professor de secundària i activista de la Intersindical, que ha dedicat la seva carrera a la defensa del català en l’educació i en l’espai públic. Furest ha agraït el premi i ha fet un breu parlament en defensa de la llengua catalana
El guardó local ha estat per a Rosa Montero i Verdalet, que ha desenvolupat una tasca constant en favor de la normalització del català al món docent de Mataró. El seu discurs, ple d’agraïment, ha volgut posar en valor totes les persones que treballen des de les aules per mantenir viva la llengua en la quotidianitat de les noves generacions i ha reivindicat el paper dels docents com a agents essencials per garantir no només el coneixement de la llengua, sinó també el seu prestigi social.
Un dels moments més emotius ha estat el record a Montserrat Úbeda i Pla, guardonada a títol pòstum (el seu pare Jordi übeda ha recollit el premi). Llibretera de la llibreria Ona, activista cultural i figura molt estimada, Úbeda deixa un llegat profund vinculat a la cultura i la defensa de la llengua (Montserrat Úbeda només en venia llibres en català). El seu pare ha agraït el reconeixement amb paraules que han commogut bona part del públic.
Els parlaments institucionals i la veu de les entitats
Els discursos institucionals s'han centrat en el context polític i social actual de la llengua catalana. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i Moreno, ha insistit en la importància d’enfortir les polítiques públiques en un moment de fragilitat per al català. L’alcalde de Mataró, David Bote Paz, (que ha parlat al començament de l'acte i estava a la primera fila amb el conseller) ha destacat la ciutat com un espai de convivència on la llengua juga un paper cohesionador.
També han intervingut breument Juliana Bacardit i Garriga, en representació del nucli local de la CAL, i Jaume Marfany i Segalés, president de l’entitat, que han posat en valor la feina persistent del moviment cívic i dels voluntaris que, arreu del territori, treballen per reforçar la presència i l’ús de la llengua.
Una cloenda plena de sensibilitat i cultura compartida
L’acte s’ha tancat amb un toc artístic que ha aportat un contrapunt emotiu: la lectura de textos de Mercè Rodoreda que han captivat el públic amb una interpretació íntima i delicada. La celebració s’ha completat amb l’actuació de la coral La Perla de l’Havana, que ha insuflat una atmosfera patriòtica al final de la gala amb el cant de Els Segadors.
Quan els assistents han sortit de la biblioteca s'han desplaçat un centenar de metres fins a la seu de la colla castellera dels Capgrossos de Mataró on s'ha realitzat un vermut popular. Durant el refrigeri la sensació compartida era clara: els Premis Joan Coromines continuen essent un espai de reconeixement i reafirmació col·lectiva, un mirall de la vitalitat d’un país que, malgrat les dificultats, persevera en la defensa de la seva llengua, la seva cultura i la seva memòria.