28 són les normes jurídiques publicades al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE), el tercer trimestre del 2025, que incorporen clàusules discriminatòries amb el català. Amb les 36 del segon trimestre, i les 58 del primer, ja són 122 aquest 2025. Pel que fa al tercer trimestre de l’any, entre el juliol i el setembre, en destaca una, del 28 de juliol, per la qual la Direcció de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, imposa que els exàmens teòrics de pilots civils es facin “en espanyol o anglès”.

En concret, el text estableix “les bases per al desenvolupament dels exàmens electrònics de coneixements teòrics per a l’obtenció de títols, llicències i habilitacions aeronàutiques civils” i fixa que “en el cas dels planadors (SPL), globus (BPL), llicència de pilot privat (PPL) i llicència de pilot d’aeronau lleugera (LAPL) els exàmens han de ser plantejats en espanyol o anglès (a demanda)”.

Les normes lingüísticament discriminatòries són un fenomen recurrent que està vinculat a una iniquitat estructural. La Constitució espanyola de 1978 estableix que el castellà és la llengua oficial del conjunt estatal en exclusiva i que els altres idiomes tradicionals de l’Estat espanyol només poden ser oficials als seus territoris “respectius”. A més, la Constitució espanyola estableix un deure generalitzat de coneixement del castellà i el Tribunal Constitucional ha determinat que no pot existir un deure general equivalent de conèixer el català. Aquest marc constitucional permet, quan no predetermina, que les institucions generals de l’Estat aprovin normes que reconeixen privilegis al castellà, dins i fora del seu territori tradicional.

La manca d’oficialitat del català a la Unió Europea li crea un perjudici directe

La normativa de la Unió Europea que inclou clàusules lingüístiques, per la seva banda, sol privilegiar les llengües oficials dels estats membres i de la mateixa Unió. El fet que el català no sigui oficial del conjunt estatal, doncs, li crea un perjudici directe. A més, quan Espanya va ingressar a les Comunitats Europees, l’any 1986, només va sol·licitar l’oficialitat comunitària del castellà. En els darrers anys, obligat per la matemàtica parlamentària, el govern de Pedro Sánchez ha engegat una campanya per obtenir l’oficialitat europea del català, el basc i el gallec. La contracampanya decidida del principal partit a l’oposició, el PP, n’ha impedit, per ara, l’èxit. En darrera instància, doncs, les normes europees que discriminen el català ho fan a conseqüència de decisions polítiques d’actors espanyols.

El supremacisme castellà justifica la imposició de la llengua de Castella

Tant el redactat discriminatori de la Constitució espanyola com les reticències a la igualtat lingüística entre els principals actors polítics espanyols s’expliquen per la ideologia. El nacionalisme espanyol tradicional és de caràcter supremacista castellà i considera que la llengua castellana ha de tenir un estatus singular. Amb arguments històricament revisionistes, sosté que el castellà s’ha estès per la península Ibèrica de manera “espontània” i “lliure”, i que ha estat adoptat voluntàriament per les poblacions que parlen o parlaven altres idiomes. Segons aquesta narrativa, el castellà seria essencialment millor que el català i tindria unes característiques internes que el farien adequat a la condició de llengua franca.

En realitat, l’expansió del castellà s’ha de lligar a l’acció i la intervenció des de dalt, des del poder. Durant l’època de la monarquia composta dels Habsburg, el castellà era la llengua de la cort, i això va facilitar que algunes capes socials privilegiades l’aprenguessin i el fessin servir en l’escriptura. Amb la unificació política imposada pels Borbons després de la Guerra de Successió a començament del segle xviii, el castellà també va esdevenir la llengua de l’administració i les lleis del nou estat unificat. Tanmateix, fins al segle xx hi havia àmplies capes de la població del domini lingüístic del català que ignoraven el castellà. No va ser fins a l’escolarització universal –en castellà– i l’arribada de grans onades migratòries que el castellà va passar a ser conegut i utilitzat generalment a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent.

Normativa discriminatòria de tota mena

La legislació lingüísticament discriminatòria que aproven les institucions regularment pren moltes formes diferents i regula àmbits ben diversos. El tercer trimestre de 2025 es poden destacar diverses normes d’aquesta mena. Per exemple, un reial decret que regula la concessió de subvencions a les fundacions i associacions dels partits polítics amb representació al parlament espanyol i dues ordres ministerials que estableixen bases reguladores per a la concessió de subvencions i ajudes (una a projectes d'investigació del sector apícola i una per a la internacionalització de les galeries d'art), preveuen que les sol·licituds i els documents acreditatius s’han de presentar en castellà.

Un altre exemple és una ordre del ministeri de defensa que preveu que entre les habilitats requerides per als sergents de l'escala de sotsoficials del Cos General de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai hi ha interpretar, transmetre i executar ordres i idees en castellà i anglès. Aquesta mateixa ordre preveu que el currículum d'ensenyament de formació per a l'accés a l'escala de sotsoficials del cos general de l'armada i del cos d'infanteria de marina, mitjançant la forma d'ingrés sense exigència de titulació prèvia, també ha d'incloure la mateixa competència en castellà i en anglès.

En el pla europeu, es pot esmentar una directiva de juny que estableix que les autoritats estatals han de garantir que els residents que siguin ciutadans d’un altre estat europeu tinguin informació sobre les condicions i regles per inscriure's com a electors o candidats a les eleccions comunitàries “en una o diverses llengües oficials de l’estat membre de residència”. La informació general sobre el marc estatal per a l'organització d'eleccions al Parlament Europeu també s'ha de facilitar “en almenys una altra llengua oficial de la Unió que sigui àmpliament compresa”.

Finalment, es pot destacar un intercanvi de cartes que constitueix un acord internacional administratiu entre Espanya i l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica per a la celebració d'una Escola de Lideratge per a Joves Professionals de l'Àmbit Nuclear entre el 27 i el 31 d'octubre de 2025 a Madrid. Aquest acord estableix que “l’esdeveniment se celebrarà en espanyol”. Malgrat que Madrid és fora del domini lingüístic del català, cal tenir present que el govern espanyol celebra en castellà també els actes fets en territoris catalanoparlants, cosa que ja és en si mateixa reveladora d’una diferència de tracte entre una llengua i l’altra. A més, els governs generals o federals de les democràcies lingüístiques com Bèlgica i Suïssa solen emprar les diferents llengües pròpies en els esdeveniments no-territorialitzats, en què la representació és de l’estat en conjunt.