Plataforma per la Llengua organitza el pròxim dissabte 25 d'octubre un seminari per tractar la relació de la llengua amb l'ascensor social i la cohesió social. Serà la quarta edició del seminari Semicercles, la marca que agrupa la feina de generació de discurs i idees de Plataforma per la Llengua. L'acte se celebrarà a partir de les 9.30 h a la Casa Convalescència de Barcelona. Per assistir a l'acte, cal emplenar un formulari d'inscripció, que ja està disponible a la pàgina web de Semicercles.

Els seminaris anuals de Semicercles són un punt de trobada entre el món acadèmic, el de l'activisme i el públic general. Els ponents són professors universitaris reconeguts que s'han especialitzat en qüestions lingüístiques. Semicercles cerca un enfocament multidisciplinari, amb especialistes que tractin les qüestions a debat des de matèries i angles diferents. Enguany, els ponents seran l'economista i econòmetre Antonio Di Paolo, el sociolingüista Joan Pujolar i la filòloga Maria del Mar Vanrell. 

La llengua, font d'oportunitats i de solidaritat 

Durant les darreres dècades, les societats occidentals han experimentat transformacions ràpides i profundes. Aquest procés, vinculat a la integració econòmica i cultural que ha rebut el nom de globalització, encara no ha acabat. Com a resultat trobem societats més complexes i heterogènies. La diversitat imposa reptes, perquè una societat moderna necessita solidaritat i referents compartits. Un element crucial per a la cohesió d'una societat és una llengua comuna. 

En el sentit més pràctic, compartir un idioma permet la cooperació entre els éssers humans. A més, genera sentiments de solidaritat i unió, especialment quan la llengua és considerada un element central de la identitat col·lectiva. És un element democràtic, en el sentit que és adquirible per qualsevol persona, i el coneixement d'una llengua no suposa l'oblit de cap altra. D'altra banda, l'adquisició d'una llengua compartida ofereix oportunitats de progrés personal, d'ascensió social, per als nouvinguts. Saber la llengua obre portes: laborals, educatives, culturals, relacionals. Això també està relacionat amb la cohesió social, perquè el progrés personal i la igualtat d'oportunitats fomenten la pau social. 

A Catalunya i la resta de territoris del domini lingüístic, la immigració no va començar amb la globalització. Durant tot el segle xx, aquests territoris han estat receptors de milions de persones nouvingudes. Per aquest motiu, la qüestió de la cohesió social i de la igualtat d'oportunitats té una llarga tradició a casa nostra. Especialment a Catalunya, el català ha estat vist com una clau per assolir tots dos objectius. 

Segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió, el 2024 el 86,4 % dels residents a Catalunya creien que el català és bastant o molt important per progressar professionalment. Segons dades recollides pel gabinet estadístic GESOP per a Plataforma per la Llengua el juliol de 2025, el 88,7 % dels residents a Catalunya opinen que "aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d'origen immigrant". Aquestes dades apunten que la societat catalana encara creu fermament en el potencial del català. Al mateix temps, però, l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de la Generalitat de Catalunya de l'any 2023 apunta que només el 42 % de la població i el 8,6 % dels nascuts a l'estranger parlen habitualment el català. Això indica que les percepcions i la pràctica no coincideixen. En aquesta situació, és més important que mai explorar què està fallant i què cal fer. 

Tres ponències per abordar la situació

El professor Antonio Di Paolo, especialitzat en l'economia de la llengua i de les polítiques lingüístiques, ha estudiat els impactes de les polítiques lingüístiques en el sistema educatiu, els efectes dels cursos de llengua per a adults en els resultats laborals i el valor econòmic del bilingüisme. En la seva ponència, "Llengua i ascensor social. Els efectes socioeconòmics del coneixement de català i de les polítiques lingüístiques", parlarà dels diferents estudis que s'han dut a terme fins ara sobre els impactes de les competències lingüístiques i de les polítiques lingüístiques en diferents aspectes tant laborals com socials. 

El professor Joan Pujolar s'ha especialitzat en la mobilització de l'ús del llenguatge en la construcció d'identitats i en les implicacions per accedir a recursos simbòlics i econòmics. A "El català, la immigració i la cohesió social: reptes i oportunitats al segle xxi", analitzarà la relació entre país, llengua i comunitat en el context català actual, amb especial atenció a la diversitat social i lingüística derivada de la immigració. Parlarà sobre la situació dels col·lectius immigrants a Catalunya i sobre la seva relació amb la llengua catalana. Tractarà també les dificultats en la integració que suposa l'hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua. 

La professora Maria del Mar Vanrell està especialitzada en la variació, el canvi i el contacte lingüístics. Ha estudiat les actituds i les ideologies lingüístiques i l'impacte del model turístic en els processos de dinamització lingüística. Ha coordinat l'estudi "Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears" (AULIJOVIB). A "El futur de la llengua: les actituds dels joves catalanoparlants avui", explicarà els usos lingüístics dels joves catalanoparlants i exposarà per què que cal entendre els usos lingüístics des d'una perspectiva que conjumini les actituds individuals amb els grans fenòmens estructurals. 

Semicercles: un discurs per a la normalització de la llengua 

El de 2025 és el quart seminari anual organitzat per Plataforma per la Llengua. El primer, celebrat l'octubre de 2022, va tractar el supremacisme lingüístic castellà i la seva voluntat de substitució lingüística. El supremacisme lingüístic és un dels components principals del nacionalisme espanyol tradicional, i es basa en la idea que el castellà és una llengua eminentment diferent i superior de les altres parlades tradicionalment a l'Estat, cosa que justificaria un tracte legal privilegiat. 

A partir de 2023, els seminaris van quedar integrats en la nova marca Semicercles. Aquesta agrupa la feina de generació de discurs i d'idees de Plataforma per la Llengua. L'objectiu és qüestionar els marcs ideològics que contribueixen a la minorització del català i promoure'n d'altres a favor de la seva plena restitució i normalitat al seu domini lingüístic històric. Els seminaris anuals, organitzats sempre a l'octubre, acosten el món acadèmic al de l'activisme i l'opinió pública per generar sinergies favorables a la llengua. L'edició de 2023 va comparar els models igualitaris de reconeixement de llengües, les democràcies lingüístiques, amb d'altres de jeràrquics, com l'espanyol. L'edició de 2024 va explorar la relació entre la llengua i la identitat col·lectiva. 

Des de 2024, Semicercles organitza cicles de col·loquis als grans territoris del domini lingüístic català per tractar la mateixa qüestió que el seminari anual. Aquests col·loquis, en què el pes de l'activisme és més fort, reben el nom de Més Semicercles. Enguany se n'ha celebrat un a Terrassa i un a València, i el mes que ve se'n farà un a Palma. En tots tres casos, el tema a debat ha estat la relació entre la llengua, l'ascensor social i la cohesió social. A València, es van posar en relació aquests conceptes amb el debat sobre el model lingüístic en l'educació.