La Plataforma StopAgroparc va lliurar dilluns, 21 d’octubre, a la Generalitat de Catalunya el manifest “Agroparc Gelida, silenci institucional i desprotecció de la fauna a Catalunya”, adreçat al Servei de Fauna, al Departament de Territori (Biodiversitat i Transició Ecològica) i al director general de Medi Ambient, Marc Vilahur. El text compta amb el suport de 48 entitats i 699 persones, i reclama la paralització immediata de les obres que Ametller Origen duu a terme al terme municipal de Gelida.
El manifest alerta de la greu amenaça que representen els moviments de terres de l’Agroparc per a la supervivència de la parella d’àligues cuabarrades (Aquila fasciata) que habita a la zona. Segons la plataforma, els treballs afecten l’àrea crítica de caça de l’espècie i s’estan fent sense haver implementat mesures compensatòries efectives ni haver-ne verificat l’èxit mitjançant radioseguiment.
Ametller Origen ha mogut ja un volum estimat de 724.000 metres cúbics de terra, l’equivalent a gairebé 300 piscines olímpiques, dins d’un espai considerat d’alt valor ecològic. La Plataforma StopAgroparc denuncia que aquestes obres podrien alterar de manera irreversible l’hàbitat de l’àliga cuabarrada, una de les aus rapinyaires més amenaçades d’Europa, de la qual només queden unes 80 parelles a Catalunya.
Els signants del manifest exigeixen que el Departament de Territori actuï amb urgència per aturar els treballs i garanteixi la protecció efectiva de l’espècie i del seu entorn. També reclamen més transparència i responsabilitat ambiental per part de les institucions públiques davant projectes que poden comprometre greument la biodiversitat del país.
Suport ciutadà i entitats ambientals
La Plataforma destaca l'ampli suport rebut:
-
En tan sols 10 dies, s'han adherit al Manifest 48 entitats i 699 persones.
-
Entre les entitats adherides es troben organitzacions ambientals de gran rellevància a Catalunya, com:
-
DEPANA (Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural).
-
Ecologistes en Acció.
-
IPCENA (Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural).
-
ADENC (Associació per la Defensa i l'estudi de la Natura).
-
ICRA (Institut per a la Conservació dels Rapinyaires).
-
Les tres exigències clau
El Manifest posa l'accent en la necessitat que les administracions compleixin les lleis de protecció de fauna, i formulen tres punts d'exigència clars:
-
L’aturada immediata de les obres de l’Agroparc fins que no estiguin implementades les mesures compensatòries i l'àguila disposi d'una nova zona de campeig efectiva, i que es depurin totes les responsabilitats.
-
Que la Generalitat, com a administració responsable, assumeixi les seves responsabilitats i:
-
Garanteixi el desenvolupament d’una òptima planificació del territori, prioritzant la conservació de la biodiversitat i la fauna protegida.
-
Asseguri la cerca de localitzacions alternatives, evitant l’ús extralimitat de la qualificació de “Projectes d’Interès General” per permetre la urbanització en espais vitals.
-
Assumeixi la seva obligació de vetllar per la implementació de mesures compensatòries proporcionals i efectives en tots els projectes urbanístics afectats.
-
-
Que el Director General de Medi Ambient, Marc Vilahur, es posicioni activament a favor en la protecció de les espècies amenaçades, una de les funcions del seu càrrec, i que exigeixi la implementació de les mesures compensatòries abans de fer cap intervenció sobre els hàbitats vitals de les espècies amenaçades.
La destrucció de l'hàbitat de l'Àliga Cuabarrada a Gelida és considerada la culminació d'una pressió històrica sobre la biodiversitat, i la seva desaparició, com a gran depredador, alteraria l'equilibri de tot l'ecosistema. Les conseqüències seran irreversibles si no s’aturen les obres de forma immediata.
El projecte de l’Agroparc Penedès, impulsat per Ametller Origen, preveu una extensió de més de 258 hectàrees entre els termes de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. Diverses entitats i col·lectius veïnals han presentat al·legacions i recursos administratius per aturar-ne la tramitació i alerten de l’impacte ambiental, paisatgístic i hídric del complex agroindustrial. Malgrat el rebuig expressat per nombrosos ajuntaments i entitats ecologistes, les obres continuen avançant, mentre la Generalitat manté el projecte qualificat com a “d’interès territorial estratègic”