Aquestes dones i homes es van posar d'acord per a lluitar per la transformació de l'Espanya de l'època. No pretenien limitar-se a reformar algunes coses, o a canviar alguna cosa sense que canviés el fonamental, volien fer un tomb a les condicions socials i polítiques que permetessin a les classes treballadores superar l'endarreriment, la misèria i l'explotació que arrossegaven des de generacions. La república de 1931 havia generat enormes il·lusions, però no va aconseguir afrontar els grans i greus problemes del país: el poder dels banquers i terratinents, la influència de l'Església o el pes dels militars; i sota el mantell de tots aquests poders reaccionaris anava creixent l'amenaça del feixisme i de la tradició colpista de l'exèrcit. El POUM va alertar contínuament del perill del cop militar i reaccionari que esborrés les conquestes, per limitades que fossin, de la República.
Per a les dones i homes que van fundar el POUM, lluitar contra les desigualtats socials i les amenaces feixistes significava combatre el capitalisme i obrir el camí cap a una transformació democràtica i socialista de la societat. Tenien com a guia la unitat de les forces d'esquerra, com s'havia concretat en l'Aliança Obrera que van impulsar la insurrecció d'Astúries d'octubre de 1934 i l'aixecament a Catalunya el 6 d'octubre, així com la necessitat d'unir en un partit a les organitzacions marxistes.
Per a respondre a l'endarreriment del camp i a l'abús dels terratinents, exigien la nacionalització de la terra i el seu repartiment entre els pagesos. Per a millorar la vida de les classes treballadores demanaven augments salarials i la reducció de la jornada de treball. Per a desenvolupar l'economia defensaven la nacionalització de la banca i de les indústries bàsiques del país. Proposaven una reorganització republicana del territori de la península Ibèrica a partir del reconeixement del dret d'autodeterminació de les nacions i pobles que la componien (Espanya, Portugal, Catalunya, Galícia i País Basc) Per a realitzar aquests objectius democràtics i revolucionaris es necessitava que les classes treballadores s'ensenyorissin del poder i iniciessin un procés cap al socialisme.
Podia semblar un programa utòpic, no realista, però la revolució de 1936 com a resposta al cop franquista va mostrar que la iniciativa de les masses podria anar encara més lluny. Així va ser com les transformacions revolucionàries van canviar el país allí on la reacció feixista va ser derrotada. George Orwell ho va descriure així en el seu Homenatge a Catalunya: “Per primera vegada en la meva vida, em trobava en una ciutat on la classe treballadora portava les regnes. Gairebé tots els edificis, qualsevol que fora la seva grandària, estaven en mans dels treballadors i coberts amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets ostentaven la falç i el martell i les inicials dels partits revolucionaris”.
No obstant això, la guerra va evolucionar a favor dels franquistes, amb el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, mentre que en el camp republicà es va evitar continuar les conquestes revolucionàries; fins i tot se'ls va fer marxa enrere i es va deslligar una campanya repressiva a iniciativa estalinista contra les dones i homes del *POUM partidaris del socialisme. Com va expressar Albert Camus: “L'assassinat d'Andreu Nin marca un viratge en la tragèdia del segle XX”.
Han passat noranta anys i els temps no són els mateixos, però alguns dels problemes amb els quals es van enfrontar sí que tenen certa semblança: la crisi del capitalisme en la seva forma actual, renéixer del feixisme, les guerres presents i les noves amenaces militars, les creixents desigualtats, etc. Conèixer i debatre sobre l'experiència del POUM pot ser útil per al moment actual. La seva idea sobre la unitat de les classes treballadores, expressada en l'època com a Aliança Obrera, pot ser una resposta enfront de la creixent ona reaccionària i profeixista. La lluita de classes i el paper motor de la classe treballadora com a elements decisius per a una alternativa socialista al capitalisme; una visió democràtica i de defensa de l'autodeterminació per a les diferents nacions de la península Ibèrica; una defensa del republicanisme enfront de la monarquia i una concepció democràtica de l'organització de l'Estat; i la ruptura, sempre pendent a Espanya, entre l'Estat i l'Església. No conformar-se amb el que hi ha, sinó generar una perspectiva de canvi revolucionari com a resposta a les diferents crisis presents en la societat: social, política, ecològica. Un canvi que ha de construir-se en condicions de plena igualtat, de rebuig al patriarcat i de manera mestissa entre totes les persones sense distinció de gènere, origen o cultura.
Pelai Pagès, Enrique del Olmo, Andy Durgan, Miguel Salas, de la Fundació Andreu Nin.