Tot just la vigília de la Diada Nacional de Catalunya es dóna a conèixer La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la diversos articles del decret de règim lingüístic educatiu aprovat el 2024. Una sentencià que ha aixecat una onada de reaccions entre entitats, organitzacions polítiques i sindicats en defensa de la llengua. Totes coincideixen a denunciar l’atac al català i a reclamar resposta política, judicial i social.

Plataforma per la Llengua ha anunciat que recorrerà contra la decisió amb un recurs de cassació i ha advertit que, si cal, arribarà fins a la justícia europea. L’entitat considera que la resolució “complica encara més que els centres puguin garantir l’aprenentatge del català” i la qualifica de “deficient tècnicament i plena de contradiccions”. També denuncia la manca d’imparcialitat del tribunal, especialment del jutge Javier Aguayo, de qui en va demanar la recusació.

Des de l’àmbit polític, Poble Lliure han fet una crida a mobilitzar-se coincidint amb la Diada i ha assegurat que “només la independència i l’assoliment d’una República Catalana permetran defensar-nos de l’obsessió imperialista del règim espanyol”. També ho han fet la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). 

En la mateixa línia, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha instat el Govern i el Parlament a no acatar la sentència i a practicar “desobediència institucional” per mantenir el català com a llengua vehicular. El president de l'ANC, Lluís Llach ha puntualitzat que la Diada arriba “en plena involució política” i ha reclamat recuperar la força al carrer i la desobediència civil. Òmnium Cultural, per la seva banda, ha anunciat que prepararà una resposta judicial i ha reclamat sortir al carrer per defensar l’escola en català. El seu president, Xavier Antich, ha definit la llengua com “la columna vertebral de la nació”. 

En l’àmbit sindical, USTEC·STEs (IAC) i la Intersindical han coincidit a qualificar la sentència d’“atac frontal” contra la immersió lingüística i el model d’escola catalana. Les dues organitzacions han exigit al Govern que recorri immediatament i han fet una crida a la comunitat educativa i a la ciutadania a mobilitzar-se per blindar l’ús del català i de l’aranès a tots els àmbits educatius.

La resolució del TSJC respon a un recurs d’Asamblea por una Escuela Bilingüe i anul·la articles que establien el català i l’aranès com a llengües habituals i vehiculars als centres educatius, tant a les aules com en les relacions internes, materials i avaluacions.