Baix Cinca, 28 de setembre de 2025.
L’exèrcit de la proclama divina ens ha volgut fer creure que les terres promeses als llibres vells de la faula són terres conquerides per dret celestial. Les anomenades esquerres, del centre geogràfic del Vell Continent, continuen atrapades per la culpa judeocristiana, mentre l’assassí de nens i nenes de la pols, s’encarrega d’atiar-la a favor seu. Pobres esquerres i esquerres pobres que coincideixen amb les dretes reaccionàries i els demòcrates despistats.
Això no va de musulmans ni de cristians. Aquells que defensen que a Tel-Aviv hi pot haver una bandera de l’arc de Sant Martí potser no saben, que la religió que proclamen els radicals religiosos del seu “bàndol” no és més permissiva que la doctrina radical dels seus veïns. Això no va de dones tapades o dones no tapades, perquè les ultraortodoxes també van cobertes, també les dones de la modèstia, també les dones pateixen la proclama divina del pecat.
Això no va dels morts d’aquell atac a la festa rave, que fos com fos i fos de qui fos, va ser esgarrifós. La mort sota les bombes indiscriminades de tota una població no es pot justificar per aquesta via. Aquesta via no és nova. És el terrible camí emprès des de fa dècades pel sionisme, que va empènyer els “jueus d’Europa” a iniciar el camí de l’èxode prodigiós per ocupar les terres palestines. Uns “jueus” que algunes veus autoritzades indiquen que ni tan sols eren “els jueus” que presumptament recollien les escriptures, fet que desmunta el per si ja desmuntable relat de la terra promesa, dels llibres antics, de les faules divines.
Això va de Sabra i Chatila. Va de l’ús agressiu de la violència per part d’un estat contra una població sense defensa real. Nens i nenes de les intifades que fan volar pedres contra tancs de darrera generació. Míssils de baixa estofa que la cúpula moderna de protecció repel sense problemes. Això va d’un poble marginat, condemnat a l’apartheid a la seva terra. Una població obligada a l’exili, a la pobresa, a la mort per la seva identificació amb el territori i no pas per la seva raça, religió o ideologia política.
Això va de colons amb poca memòria. Va d’ocupants amb una necessitat imperant de mostrar-se al món com a víctimes. Va d’excavadores, protegides pel dòlar, expulsant pastors de les petites finques i de les cases humils, per construir assentaments pels fills del poble escollit per la divinitat d’un llibre antic, d’unes fulles que recullen una història relatada, una promesa de terra celestial elevada a la categoria de dret de conquesta.
Això és una massacre televisada. Una expulsió flagrant de persones i l’extinció dels drets humans de la Franja de Gaza. L’abolició de tota possibilitat d’humanitat. No hi ha cap racó de judeocristianisme absurd que pugui fortificar la defensa d’aquesta barbàrie.
I ens deixa el dubte de com es va perpetrar l’atac contra la festa rave. Ens deixa el dubte de com es va poder dur a terme. Ens deixa el dubte de qui pretenia justificar l’estat de guerra. Ens obliga a fer-nos preguntes i ens deixa clar que algú vol camuflar el sionisme sota la pell del judaisme.