Plataforma per la Llengua ha intervingut aquesta tarda al Consell de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides després que divendres, a l’Examen Periòdic Universal, l’Estat espanyol acceptés, per primer cop a la història, les recomanacions de diferents estats per reforçar els drets lingüístics. Des de Ginebra, Òscar Escuder, president de l’entitat, ha instat l’Estat a “aplicar sense demora les recomanacions, per responsabilitat democràtica i en compliment de les seves obligacions internacionals amb els drets humans”. 

El president de l’entitat ha expressat que l’acceptació de les recomanacions és “un pas endavant” per als drets lingüístics, que ha recordat que també són drets humans fonamentals, i que, per tant, vulnerar-los suposa “una violació dels drets humans”. Escuder ha denunciat, un cop més, que “l’Estat espanyol no respecta plenament els drets de les seves comunitats lingüístiques autòctones” i que “l’exrelator especial de l'ONU sobre qüestions de les minories, Fernand de Varennes, ja va concloure que les minories lingüístiques pateixen discriminació per part de l'Estat espanyol”.  

Plataforma per la Llengua fa anys que denuncia aquestes discriminacions a l’Examen Periòdic Universal (EPU), amb el qual cada quatre anys i mig els estats s'avaluen mútuament, i finalment ha aconseguit, per primer cop a la història, que quatre estats (Àustria, Irlanda, Samoa i la República de les Illes Marshall) es fessin seves les recomanacions per reforçar els drets lingüístics, i les traslladessin a l’Estat espanyol. També per primer cop, aquest divendres, l’Estat les va acceptar, una decisió cabdal però insuficient si no s’acompanya d’accions polítiques concretes que serveixin per aplicar les recomanacions. “Les limitacions que pateixen els catalanoparlants no tenen conseqüències, erosionen el respecte per la diversitat i la justícia, i posen en perill el ple desenvolupament de les comunitats de parla catalana i el futur de la llengua”, ha sentenciat Escuder. 

Les recomanacions acceptades per l’Estat espanyol: prohibir per llei les discriminacions lingüístiques, fomentar l’educació en català i combatre els delictes d’odi 

L’entitat en defensa dels drets lingüístics ha agraït als estats que hagin abordat el tema de manera seriosa i que hagin emès recomanacions. Ara, la pilota és a la teulada de l’Estat espanyol, que s’ha compromès a promoure la diversitat lingüística, a protegir els drets humans de les minories lingüístiques i a prohibir per llei les discriminacions per raó de llengua. També s’ha compromès a salvaguardar els drets culturals fomentant l'educació i l’ús de les llengües dels diferents territoris, a augmentar els esforços per combatre els delictes d'odi contra les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques (també a Internet) i a combatre totes les formes de racisme, fent cas a les recomanacions del relator especial de l'ONU per a les minories.   

Les recomanacions que Plataforma per la Llengua trasllada als actors internacionals 

Plataforma per la Llengua treballa internacionalment, a través de xarxes amb actors d’arreu del món i participant en mecanismes com l’Examen Periòdic Universal, per convèncer tots els actors internacionals perquè forcin l'Estat espanyol a protegir el català i els drets dels catalanoparlants. A més, des de fa un any i mig, és una entitat consultiva especial del Consell Econòmic i Social de l'ONU, un dels sis òrgans principals d'aquesta organització, fet que li permet accedir a les instal·lacions de l'ONU i assessorar i participar en els esdeveniments de l'òrgan que coordina l'FMI, l'OMS, la UNESCO o l'OIT. Pel que fa a l’EPU, a més de reunir-se amb representants d'estats, l'entitat es va reunir després de la sessió de grup de treball amb el relator especial de l'ONU per a les minories, el suís Nicolas Levrat, i li va reiterar les recomanacions que l'entitat fa a les institucionals internacionals.  

Més enllà del que els estats li han recomanat, Plataforma per la Llengua demana que Espanya prengui mesures per perseguir les discriminacions lingüístiques perpetrades per servidors públics i inclogui la minoria catalanoparlant com a grup protegit en la signatura del Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals del Consell d'Europa. També recomana que l'Estat espanyol aprovi una legislació per reconèixer els drets dels parlants de les llengües oficials diferents de la castellana perquè puguin fer-les servir amb els treballadors de l'administració general de l'Estat i a la justícia, i que compleixi les recomanacions de Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i el relator especial de l'ONU per a les minories. En particular, que canviï l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, un article que estableix que en els procediments judicials els funcionaris han de fer servir el castellà i que només es permetran les "llengües minoritàries cooficials" si cap part s'hi oposa. A més, Plataforma per la Llengua també recomana que l'Estat prengui mesures per garantir que els infants puguin ser escolaritzats en català i que s'investiguin, es persegueixin i se sancionin els discursos d'odi a Internet i a altres mitjans contra els catalanoparlants i la llengua catalana.