Marina Macià, secretària d'El Tempir d'Elx entre el 2018 i el 2024, s'ha incorporat a l'executiva de Plataforma per la Llengua, amb la voluntat de reforçar l'aposta de l'entitat per la defensa de la llengua a les comarques del sud del País Valencià, de les més afectades pels atacs furibunds dels partits espanyolistes. Macià és la tercera representant del País Valencià a l'executiva, i s'afegeix a l'historiador castellonenc Antoni Royo, delegat del País Valencià, i a la professora suecana de català Berta Serra, coordinadora d'Educació.
Nascuda a Elx el 1983, Macià treballa al Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant, on fa tasques relacionades amb la certificació de coneixements de català i amb l'assessorament lingüístic. Llicenciada en Traducció i Interpretació per aquesta mateixa universitat, també té un màster en Llengües Aplicades per la Universitat de Lleida, i ara estudia Antropologia i Evolució Humana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Durant els sis anys que ha estat secretària d'El Tempir, ha hagut d'afrontar uns moments complicats per al valencià a les comarques més meridionals del domini lingüístic. L'Associació Cívica per la Llengua El Tempir va néixer fa més de 30 anys (el 1994) a Elx per contribuir a la recuperació lingüística del valencià a la ciutat, i a les comarques del sud del País Valencià. Actualment, es dedica sobretot a promoure l'obertura de línies en valencià a les escoles i instituts, i a organitzar activitats lúdiques i culturals. El fundador d'El Tempir, Joan-Carles Martí i Casanova, també és membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua.
El català es troba en una situació d'emergència arreu dels territoris de parla catalana, però especialment al sud del País Valencià i, en concret, a les grans ciutats. El 44,1 % dels habitants de les comarques d'Alacant sap parlar valencià, però només el 12,35 % el parla a casa com a llengua habitual, segons una enquesta de la Generalitat Valenciana, que també apunta que el 35 % de la gent d'eixa zona creu que el valencià hauria d'usar-se més, però només el 18 % dels joves el fan servir habitualment a les xarxes socials. Les dades certament són preocupants, perquè revelen que a les generacions més joves hi ha una tendència decantada cap al castellà, i el valencià queda relegat sobretot en l'àmbit educatiu.
La moció aprovada perquè Alacant siga considerada de predomini castellà, un nou atac contra el valencià i per esborrar la història de la ciutat
Plataforma per la Llengua ja ha alertat en diverses ocasions sobre l'incompliment de l'ús oficial del valencià per part de l'Ajuntament i de la Diputació d'Alacant. Tot i que lamenta que PP i Vox hagen aconseguit aprovar una moció per demanar a les Corts Valencianes que la ciutat siga considerada de predomini castellà, l'entitat no s'hi resignarà i continuarà defensant la llengua i mobilitzant la societat per defensar-la en tots els àmbits.