Plataforma per la Llengua fa públiques dues noves discriminacions lingüístiques que exemplifiquen  la situació delicada del català en l’àmbit del consum, concretament en l’atenció oral. L’entitat ha tingut accés a dos exemples concrets que mostren com les empreses franceses Alcampo i Leroy Merlin vulneren els drets lingüístics dels seus clients i, per extensió, fan cas omís  de la legislació catalana.  

Pel que fa a Alcampo, l’enregistrament mostra una conversa entre una consumidora i una treballadora del Servei d’Atenció al Client en què aquesta última reconeix obertament que l’empresa no demana el català com a requisit per treballar-hi. Aquesta clienta explica que s’hi va adreçar després que en reiterades ocasions es trobés amb treballadors que no l’entenien. Davant d’aquesta situació, la consumidora va interposar una queixa i, a hores d’ara, encara no ha rebut cap resposta formal per part de l’empresa.  

Pel que fa al cas de Leroy Merlin i, a diferència de la primera gravació, en l’enregistrament es pot identificar una actitud supremacista per part de la treballadora, que es nega a atendre un client pel simple fet de voler parlar en català. La conversa no pot avançar, ja que la treballadora insisteix que si no parla castellà, no el pot atendre. La situació no es desencalla fins que no arriba una segona treballadora. En aquest cas, el consumidor també va posar una queixa que encara no ha rebut resposta. A banda d’aquesta discriminació, Plataforma per la Llengua ja havia denunciat abans Leroy Merlin per no etiquetar en català els seus productes de marca blanca. 

Malauradament, aquests exemples no són anecdòtics, ja que les discriminacions lingüístiques són habituals en les relacions de consum dels catalanoparlants. És evident que el català es troba en una situació d’emergència lingüística i que fa anys que cau l’ús social de la llengua. L’àmbit del consum no se n’escapa. Plataforma per la Llengua rep cada any nombroses queixes referents a l’atenció oral, ja que molts consumidors són discriminats pel simple fet de parlar català. L’any 2024, el 29 % de les discriminacions denunciades a l’entitat feien referència a aquest fet. El 2023, una proporció molt similar (el 30 %).  

El volum de queixes que rep Plataforma per la Llengua sobre l’atenció oral contrasta amb les xifres que presenta l’Agència Catalana de Consum. Mentre l’entitat ha anat rebent cada any més i més queixes d’aquesta tipologia fins a estabilitzar-se al voltant del 30 % del total de les que rep, l’organisme públic ha seguit una tendència inversa: any rere any ha anat veient com disminuïa el percentatge de denúncies rebudes. 

Cal tenir present, que l’Agència Catalana del Consum ha multiplicat per més de set el total de les denúncies rebudes en els darrers quatre anys. Paradoxalment, però, el percentatge de les queixes que tenen a veure amb atenció oral, retrocedeix.  La tendència a la baixa és evident. Si mirem les xifres concretes, l’any 2021, de totes les queixes presentades a l’Agència Catalana de Consum, que en van ser 206, el 50 % feien referència a l’atenció oral. El 2022 representaven el 38 % de 456, el 2023 el 23 % de 1.874 i el 2024 el 10 % de 1.576.  

Els factors per explicar aquest biaix són diversos. El primer motiu és el desconeixement que tenen part de les víctimes sobre el procediment que han de seguir un cop han estat discriminades. L’òrgan competent per atendre les denúncies sobre atenció oral és la Direcció General de Comerç, tot i que és l’Agència Catalana de Consum qui rep la gran majoria de queixes i les deriva a aquest altre organisme. Per exemple, Plataforma per la Llengua recomana als afectats que presentin les queixes, relatives a l’atenció oral, a l’Agència Catalana de Consum, ja que el seu formulari en línia és més senzill i intuïtiu. I ja serà aquest òrgan qui les derivi a la Direcció General de Comerç. 

El segon factor és la dificultat que es pot trobar l’administració per a sancionar aquest tipus de discriminacions, ja que sense una prova, com ara una gravació de la conversa, és pràcticament impossible poder-ho demostrar. Això pot dissuadir la víctima de presentar la denúncia davant les poques possibilitats que prosperi. I el tercer, i darrer factor, és que molts catalanoparlants perceben Plataforma per la Llengua com a referent en la defensa dels drets lingüístics i s’hi adrecen directament quan són discriminats. 

En relació amb tots aquests factors, l’entitat ha desenvolupat una guia, en el marc de la campanya “Decantem la balança pel català”, en la qual s’explica quina normativa empara el dret del consumidor a ser atès en català, quin procediment ha de seguir per denunciar-ho i quan es pot gravar legalment una conversa i quina difusió se’n pot fer. L’entitat és conscient de la manca de coneixement que tenen molts consumidors sobre quins són els seus drets i per aquest motiu, contínuament, cerca fórmules perquè tots els catalanoparlants sàpiguen com actuar quan veuen vulnerats els seus drets. Una de les principals eines és el Síndic de Drets Lingüístics, que ja està desplegat a Catalunya i aviat ho farà també a les Illes Balears i al País Valencià. 

El català com el gran valor afegit a les empreses 

La preocupació dels catalanoparlants pel que fa a l’atenció oral també queda palesa en les dades publicades a l’InformeCAT d’enguany, on s’explica que dues terceres parts dels residents a Catalunya consideren que entendre la llengua pròpia hauria de ser un requisit laboral indispensable per als treballadors, vinguin d'on vinguin. A més, vuit de cada deu residents a Catalunya creuen que el català és bastant o molt important per al progrés professional.  

Aquest fet no és només una creença, sinó que hi ha estudis que demostren que un domini del català millora els ingressos mensuals dels immigrants interns —procedents d’altres comunitats autònomes— i estrangers de primera i segona generació. En aquest cas, els resultats indiquen que hi ha un premi salarial d’aproximadament el 18 % per a aquelles persones que saben parlar i escriure en català. Més enllà del mateix benefici del treballador, l’economista Antonio Di Paolo explica que les habilitats lingüístiques poden tenir impactes econòmics positius fins i tot si no es fan servir de manera directa dins de l’àmbit laboral, atès que poden representar senyals positius d’altres capacitats des de la perspectiva, per exemple, dels empresaris. 

Les grans empreses, moltes de les quals de capital estranger, són reticents a destinar recursos propis – temps i diners- perquè els seus treballadors siguin competents en llengua catalana. És en aquest punt on l’administració ha de garantir que compleixin la normativa vigent, ja sigui fent polítiques directes que promoguin l’ús del català o sancionant aquelles conductes i accions que no respectin els drets lingüístics dels catalanoparlants. 

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha anunciat per aquest 2025 un seguit d’ajuts econòmics perquè es puguin fer cursos de català dins de les mateixes empreses i en horari laboral, adaptats a la realitat sectorial de les empreses. En termes més generals, el Departament de Política Lingüística també ha anunciat “una línia de subvencions per impulsar la llengua catalana a les empreses”. Ara cal que l’administració posi en marxa aquestes iniciatives, que treballi perquè el màxim d’empreses es puguin beneficiar d’aquestes ajudes i fiscalitzi que se’n fa un bon ús perquè els treballadors tinguin ple accés al coneixement de la llengua catalana. 

Plataforma per la Llengua estarà  amatent a l’aplicació d’aquestes mesures i en farà un seguiment per assegurar que es despleguin correctament. Alhora, l’entitat continuarà incidint en l’àmbit empresarial per conscienciar empresaris i treballadors de l’obligatorietat de complir la legislació vigent i la necessitat de respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants. A més, continuarà en contacte amb l’Agència Catalana de Consum perquè  compleixi la normativa i se sancionin aquelles empreses que vulnerin els drets lingüístics.